D 143 Op. posth. 109 Nº. 2
Genügsamkeit/Senzillesa
Any 1815
En clau de mi major
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Franz von Schober (1796-1882)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Genügsamkeit
Dort raget ein Berg aus den Wolken her,
Ihn erreicht wohl mein eilender Schritt.
Doch ragen neue und immer mehr,
Fort, da mich der Drang noch durchglüht.
Es treibt ihn vom schwebenden Rosenlicht
Aus dem ruhigen, heitern Azur.
Und endlich waren’s die Berge nicht,
Es war seine Sehnsucht nur.
Doch nun wird es ringsum öd’ und flach,
Und doch kann er nimmer zurück.
O Götter, gebt mir ein Hüttendach
Im Tal und ein friedliches Glück.
Senzillesa
Allà, una muntanya es dreça per damunt dels núvols,
Els meus passos ràpids m’hi apropen.
Però d’altres es drecen encara més amunt,
Mentre un ardent afany m’empeny encara.
L’esperonava la llum rosada surant a l’atzur tranquil i serè.
I finalment no hi hagué més muntanyes, tan sols el seu deler.
Ara però, tot al seu voltant és erm i planer
I tanmateix, no pot tornar enrere.
Oh déus, doneu-me l’aixopluc d’una cabana
A la vall i una plàcida benaurança.
El març de 1817 coneix el baríton Michael Vogl, la influència del qual sobre el músic va ser gran, tant des del punt de vista personal -van ser grans amics- com musical.