FRANZ PETER SCHUBERT D 126

Szene aus Faust
Dom. Amt, Orgel und Gesang. Gretchen unter vielem Volke. Böser Geist hinter Gretchen.

Böser Geist:
Wie anders, Gretchen, war dir’s,
Als du noch voll Unschuld
Hier zum Altar trat’st,
Aus dem vergriffnen Büchelchen
Gebete lalltest,
Halb Kinderspiele,
Halb Gott im Herzen!
Gretchen!
Wo steht dein Kopf?
In deinem Herzen
Welche Missetat?
Bet’st du für deiner Mutter Seele, die
Durch dich zur langen, langen Pein hinüberschlief?
Auf deiner Schwelle wessen Blut?
Und unter deinem Herzen
Regt sich’s nicht quillend schon?
Und ängstigt dich und sich
Mit ahndungsvoller Gegenwart?

Gretchen:
Weh! Weh!
Wär ich der Gedanken los,
Die mir herüber und hinüber gehen
Wider mich!

Chor:
Dies irae, dies illa,
Solvet saeclum in favilla.

Böser Geist:
Grimm fasst dich,
Die Posaune tönt!
Die Gräber beben,
Und dein Herz,
Aus Aschenruh
Zu Flammenqualen
Wieder aufgeschreckt,
Bebt auf!

Gretchen:
Wär ich hier weg!
Mir ist, als ob die Orgel mir
Den Atem versetzte,
Gesang mein Herz
Im Tiefsten löste.

Chor:
Judex ergo, cum sedebit,
Quidquid latet adparebit,
Nil inultum remanebit.

Gretchen:
Mir wird so bang!
Die Mauerpfeiler
Befangen mich,
Das Gewölbe
Drängt mich, Luft!

Böser Geist:
Verbirg dich, Sünd und Schande
Bleibt nicht verborgen!
Luft! Licht!
Wehe dir!

Chor:
Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronum rogaturus?
Cum vix justus sit securus.

Böser Geist:
Ihr Antlitz wenden
Verklärte von dir ab.
Die Hände dir zu reichen,
Schaudert’s den Reinen,
Weh!

Chor:
Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronum rogaturus?

Escena de Faust

Catedral. Oficina, orgue i cant. Gretchen entre molta gent. Esperit maligne darrere de Gretchen.

Fantasma dolent:
Què diferent va ser per a tu, Gretchen
Quan encara estaves ple d’innocència
Aquí has ​​vingut a l’altar,
Del llibret exhaurit
vas difuminar les oracions,
Mig jocs infantils,
Mig Déu de cor!
Gretchen!
On és el teu cap?
Al teu cor
Quina mala fe?
Pregues per l’ànima de la teva mare?
A través de tu vas dormir en el llarg, llarg turment?
A la teva porta, la sang de qui?
I sota el teu cor
No està ja remenant?
I et fa por a tu i a tu mateix
Amb una presència premonitoria?

Gretchen:
Dolor! Dolor!
Si estigués lliure de pensaments,
Que van una i altra vegada cap a mi
En contra meva!

Cor:
La ira abandonada, abandonada
Perdrà el segle de les brases.

Fantasma dolent:
Grimm s’apodera de tu,
Sona la trompeta!
Les tombes tremolen,
I el teu cor,
Des d’Ashrest
A l’agonia de les flames
Sorpresa de nou,
Sacsejar!

Gretchen:
Si jo fos d’aquí!
Sento que l’orgue és meu
em va treure la respiració,
Canta el meu cor
Dissolt en el més profund.

Cor:
Així que el jutge, quan s’asseu,
tot allò que s’amaga serà revelat
Res quedarà sense venjar.

Gretchen:
Estic fent tanta por!
Els pilars de la paret
Soc conscient de mi mateixa,
La volta
M’anima, aire!

Fantasma dolent:
Amaga’t, pecat i vergonya
No et quedis amagat!
Aire! Llum!
Ai de tu!

Cor:
Què dic llavors?
A quin mecenes hauria de preguntar?
Quan amb prou feines podia seure dret.

Fantasma dolent:
Gira la teva cara
Transfigurat de tu.
Per donar-te les meves mans,
Els purs tremolen,
Dolor!

Cor:
Què dic llavors?
A quin mecenes hauria de preguntar?

 

La història explica que Faust, qui és un mag, invoca el Diable . Mefistòfels se’l fa present i Faust li ven la seva ànima a canvi d’alguns anys de saviesa o a canvi d’una joventut eterna. Rejovenit, i amb ajudes de Mefistòfels, Faust aconsegueix seduir i enamorar la bella i dolça Gretchen. El text utilitzat en el lied, ens mostra a Margarita (en alemany Gretchen ) filant a la seva filosa , pensat en Faust.