FRANZ PETER SCHUBERT D 122

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 122  

Ammenlied/Cançó de la dida


Any 1814
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Michael Lubi (1757-1808)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Ammenlied

Am hohen, hohen Thurm,
Da weht ein kalter Sturm:
Geduld! die Glöcklein läuten,
Die Sonne blickt von weiten.
Am hohen, hohen Thurm,
Da weht ein kalter Sturm.

Im tiefen, tiefen Thal,
Da rauscht ein Wasserfall:
Geduld! ein Bißchen weiter,
Dann rinnt das Bächlein heiter.
Im tiefen, tiefen Thal,
Da rauscht ein Wasserfall.

Am kahlen, kahlen Baum,
Deckt sich ein Täubchen kaum:
Geduld! bald blühn die Auen,
Dann wird’s sein Nestchen bauen.
Am kahlen, kahlen Baum,
Deckt sich ein Täubchen kaum.

Dich friert, mein Töchterlein!
Kein Freund sagt: komm herein!
Laß unser Stündchen schlagen,
Dann werden’s Englein sagen.
Das beste Stübchen gibt
Gott jenem, den er liebt.

Cançó de la dida

La_Nourrice_by_Henri_Michel-Levy

A l’alta, alta torre,
Hi bufa una freda tempesta:
Paciència! Repiquen les campanes,
Al lluny ja brilla el sol.
A l’alta, alta torre,
Hi bufa una freda tempesta.

A la profunda, profunda vall,
Un saltant d’aigua hi fa fressa:
Paciència! Una mica més lluny
Hi corre alegre un petit rierol.
A la profunda, profunda vall,
Un saltant d’aigua hi fa fressa.

A l’esfullat, esfullat arbre,
Un petit colom a penes s’hi arrecera:
Paciència! Aviat les prades floriran
I ell hi farà el seu niuet.
A l’esfullat, esfullat arbre,
Un petit colom a penes s’hi arrecera.

Filleta meva, tens molt fred!
Cap amic et diu: entra!
Deixa que soni la nostra hora,
Aleshores t’ho diran els angelets.
Déu dóna la millor cambra
A aquell que ell estima.

És un gran cantant i ingressa a Stadtkonvikt , l’escolania de la catedral de Viena com a soprano, institució la qual el becava i mantenia a part de donar-li l’oportunitat de tenir com a mestre el compositor Antonio Salieri.