Lieder per a qualsevol veu i piano
D 121a Opus 3 Nº1
Schäfers Klagelied/El cant planyívol del pastor
Any 1814 November 30 (Primera versió)
1819 Febrer (?) (Segona versió)
Primera publicació 1821 (Primera versió)
1894 (Segona versió)
En clau de do menor
Indicació de temps.- Una cançó ambdues versions
Mässig (Moderat) ambdues versions
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicada a Ignaz Edler von Mossel (1772-1744)
Aquesta va ser la primera cançó de Schubert que es va interpretar en un concert públic. Va ser un gran èxit i podem veure per què: igual que el cèlebre Frühlingstraum de Winterreise, és una siciliana de manual, ja que, a part del ritme cadenciós, l’escena és alhora pastoral i melangiosa, i aquesta forma hauria estat familiar per a qualsevol públic de principis del segle XIX. La qualitat del vi nou que s’aboca en ampolles velles no hauria de passar desapercebuda, però. El mateix passa amb el poema de Goethe, que es basa en una cançó popular senzilla però que alhora utilitza l’art que amaga l’art. La forma musical és un ABCBA palindròmic: les seccions exteriors constitueixen el plany, les seccions Si en relatiu major són lleugerament més vivaces i la gran secció central (els dos versos del mig) inclou una tempesta sobtada. Tot l’efecte és d’una pujada i baixada de les emocions, un gran arc de sentiment que abasta l’horitzó, ja que aquesta és una cançó de l’aire lliure. És una obra mestra que es disfressa de cançó de treball i es presenta com una simple pastoral. Quanta màscara tria portar el cantant és una altra qüestió. Capell va qualificar aquesta cançó com “un petit objecte de virtut inestimable”, com pot semblar quan la interpreta una veu lleugera. En aquesta interpretació, la cançó no és una delicada bergerette, sinó un crit del cor; el pastor de Schubert no és cap figureta de Dresden i la intensitat del sentiment és comparable a la de Gretchen, que havia entrat a la vida canària només sis setmanes abans.
Schäfers Klagelied
Da droben auf jenem Berge,
Da steh ich tausendmal,
An meinem Stabe hingebogen
Und schaue hinab in das Tal.
Dann folg ich der weidenden Herde,
Mein Hündchen bewahret mir sie.
Ich bin herunter gekommen
Und weiß doch selber nicht wie.
Da stehet von schönen Blumen
Die ganze Wiese so voll.
Ich breche sie, ohne zu wissen,
Wem ich sie geben soll.
Und Regen, Sturm und Gewitter
Verpass ich unter dem Baum.
Die Türe dort bleibet verschlossen;
Doch alles ist leider ein Traum.
Es stehet ein Regenbogen
Wohl über jenem Haus!
Sie aber ist fortgezogen,
Und weit in das Land hinaus.
Hinaus in das Land und weiter,
Vielleicht gar über die See.
Vorüber, ihr Schafe, nur vorüber!
Dem Schäfer ist gar so weh.
El cant planyívol del pastor
Allà dalt, a aquella muntanya,
Hi he estat mil vegades,
Recolzat en el meu bastó
Mirava cap baix a la vall.
I seguia el ramat que pasturava
Però me’n tenia cura el meu gos.
Vaig baixar a la vall
I jo mateix no sé com.
Allà, de formoses flors
N’estava plena la prada.
Jo les collia, sense saber
A qui les podria donar.
Sota un arbre m’aixoplugava
De pluges, tronades i tempestes.
Les portes allà baix resten tancades
Però tot això és malauradament un somni.
Potser hi ha un arc de Sant Martí
Damunt aquella casa!
Però ella ha marxat
Lluny, fora del país.
Lluny del país i encara més enllà,
Qui sap si a l’altra banda del mar.
Aneu, ovelles, aneu!
Afligit està el vostre pastor.