Lieder per a qualsevol veu i piano
D 120
Trost in Tränen/
Any 1814
En clau de fa major
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Trost in Tränen
Wie kommt’s, daß du so traurig bist,
Da alles froh erscheint?
Man sieht dirs an den Augen an,
Gewiß, du hast geweint.
“Und hab ich einsam auch geweint,
So ists mein eigner Schmerz,
Und Tränen fließen gar so süß,
Erleichtern mir das Herz.”
Die frohen Freunde laden dich,
O komm an unsre Brust!
Und was du auch verloren hast,
Vertraue den Verlust.
“Ihr lärmt und rauscht und ahnet nicht,
Was mich, den Armen, quält.
Ach nein, verloren hab ichs nicht,
So sehr es mir auch fehlt.”
So raffe dich denn eilig auf,
Du bist ein junges Blut.
In deinen Jahren hat man Kraft
Und zum Erwerben Mut.
“Ach nein, erwerben kann ichs nicht,
Es steht mir gar zu fern.
Es weilt so hoch, es blinkt so schön,
Wie droben jener Stern.”
Die Sterne, die begehrt man nicht,
Man freut sich ihrer Pracht,
Und mit Entzücken blickt man auf
In jeder heitern Nacht.
“Und mit Entzücken blick ich auf,
So manchen lieben Tag;
Verweinen laßt die Nächte mich,
Solang ich weinen mag.”
Consol en les llàgrimes
Com és que estàs tan trist
Quan tot es presenta tan joiós?
Es pot veure en els teus ulls
Que certament has plorat.
“I si jo solitari he plorat,
És la meva pròpia aflicció,
Les llàgrimes que he vessat són tan dolces
Que m’assuaugen el cor.”
Els amics alegres et conviden,
Vine al nostre recer!
I sigui el que sigui que hagis perdut,
Confia en nosaltres la teva pèrdua.
“Vosaltres feu soroll i fressa i no podeu albirar
El que, pobre de mi, em turmenta.
Ai no, jo res he perdut
Que no sigui el que em manca.”
Doncs prest, pren ànims, tens la sang jove
I a la teva edat hom té forces
I coratge per assolir el que un vol.
“No, no puc assolir el que vull
Perquè rau molt lluny de mi.
És una cosa tan elevada, resplendent i bella
Com les estrelles allà dalt.”
Hom no pot cobejar les estrelles,
Només gaudir de llur esplendor
I esguardar-les amb encís, en les nits serenes.
“I amb encís esguardo el cel més d’un sant dia;
Les nits em deixen plorar
Mentre que llàgrimes pugui vessar.”