Obertura D 4
Any 1812?
Primerapublicació 1886
En clau de re major
Indicació de temps.- Allegro
Obertura a la comèdia vocal Der Teufel als Hydraulicus per a orquestra
Orquestra- 2 flautes, 2 clarinets (A), dos fagots, 2 corns (D), cordes
Període Romàntic
Obertura D 8
Any 1811
Primera publicació 1948
En clau de do menor
Indicació de temps.- Largo-Allegro
Per a 2 violins, 2 violas, violoncel
Dedicatòria Ferdinand Schubert
Període Romàntic
Obertura D12
Any 1812
Primera publicació 1897
En clau de re major
Indicació de temps.- Adagio – Allegro spiritoso
Per Orquestra
Període Romàntic
Obertura D 470
Any 1816
Primera publicació 1886
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- 1 (Adagio maestoso – Allegro)
Per orquestra.- Oboè, fagot dos corns, timpans trompeta i cordes(Dos violins, viola, violoncel.
El 1818 (arranjament de quartet de corda)
Obertura D 556
Any 1817 maig
Primera publicació 1886
En clau de re major
Indicació de temps.- Allegro maestoso
Per a orquestra
Orquestra.- 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets (A), 2 fagots, dos corns D
2 horns (D), timbals i cordes
Període Romàntic
Obertura D 590
Any 1817 Novembre
1817 Decembre (piano a 4 mans arranjament
Primera publicació 1872
En clau de re major
Per a orquestra, en l’Estil italià
Orquestra.- 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots
2 corns, 2 trompetes, timbals i cordes
Període Romàntic
Obra molt influenciada per l’estil de Rossini
Schubert va escriure dues obertures amb l’etiqueta entre parèntesis “In the Italian Style” i totes dues el mateix any. El motiu de la seva sobtada atenció en la composició a les coses italianes va ser el ràpid augment de la popularitat de Rossini a Viena. Amb la posada en escena de L’inganno felice l’any 1816 i L’italiana in Algeri l’any següent, el país va quedar sota l’esclavitud de la música del mestre italià, igual que bona part d’Europa durant aquella època. L’obertura en re major aquí és la primera i menys popular de les dues que va escriure Schubert , però la seva música introductòria és ben coneguda per la reutilització que el compositor en va fer a la seva Obertura a Rosamunde. Aquella secció introductòria porta el nom d’Adagio i s’obre de manera sombría, amb una figura descendent que augura tragèdia o algun estat d’ànim fosc. El tema que segueix, però, és brillant i encantador, encara que es tenyeix una mica amb un sentit melancòlic. L’Allegro que forma la part principal de l’Obertura comença amb una melodia vivaç i lleugera, però no especialment italiana. Però a la secció del mig, Schubert cita sense vergonya l’ària del Tancredi de Rossini , Di tanti palpiti. Torna el material temàtic principal d’Allegro i aquesta deliciosa obertura acaba amb un tancament emocionant.
Robert Cummings
Obertura D 591
Any 1817 novembre
Primera publicació 1866
En clau de do major
Indicació de temps.- 1 Adagio – Allegro
Per a orquestra, en l’Estil italià
Orquestra.- 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots
2 trompes, 2 trompetes, timbals i cordes.
Període Romàntic
Primer publicada com a Op. posth. 170.
Schubert, com molts dels seus contemporanis d’educació i formació alemanya, no va poder resistir la fascinació de la música de Gioacchino Rossini que havia envaït els escenaris dels teatres vienesos en el clima de la restauració postnapoleònica. Se sap que la primera trobada de l’art de Rossini amb el públic vienès va tenir lloc a finals de novembre de 1816, amb la representació de l’òpera en un acte L’inganno felice. Només un mes més tard, el 27 de desembre, es va representar Tancredi en la versió original italiana (en alemany el 12 de març de 1818); el 15 de febrer de 1817 va ser el torn dels italians a Alger (en alemany el gener de 1821); després va arribar el torn de Cir a Babilònia al juny, seguit el setembre de 1818 per Isabel d’Anglaterra; La versió alemanya d’Il Barbiere di Siviglia, que es presentaria en italià l’abril de 1823, data de finals de setembre de 1819. El març de 1820 finalment va aparèixer a Viena Il turco in Italia, que va contribuir de manera significativa a crear aquella atmosfera d’autèntic enamorament per al genial compositor d’òpera de Pesaro.
Lluny de qualsevol intenció paròdica o irreverent, aquestes dues Obertures són un exemple molt agradable i agradable d’imitació de l’estil de Rossini, partint del contrast clar i peremptori entre l’Adagio i l’Allegro i acabant amb el crescendo in fortissimo. L’obertura en do major s’obre amb un tema greu elaborat amb una varietat de modulacions pels petits instruments; després ve un temps rítmic animat puntejat per una cordial facilitat a la manera de Rossini.
Obertura D 648
Any 1819 febrer
Primera publicació 1886
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Allegro moderato
Per a orquestra.- 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, cordes
Període Romàntic
A l’inici dels anomenats “anys de crisi” (1818-23) que van veure el músic compromès en una ferotge i dolorosa experimentació dirigida, especialment en el camp de la música instrumental, a la recerca de mètodes formals i expressius nous en comparació amb els models clàssics de la tradició beethoven i alternatius als de la tradició clàssica.
Obertura D 675
Any 1819? novembre
Primera publicació 1825 (com Op.34)
En clau de fa major
Indicació de temps.- Adagio – Allegro
Per a piano a quatre mans
Període Romàntic
Cap altre gran compositor ha deixat tantes obres per a piano a quatre mans com Franz Schubert –en total 54 (32 d’elles amb número d’opus): fantasies, danses, marxes, variacions, rondòs, sonates, etc. – Tocar música junts, sovint en un cercle social, era un passatemps preciós del cercle d’amics de Schubert. El jove compositor va proporcionar el rerefons musical d’aquests concerts engrescadors i actuacions exuberants.