Lieder per a qualsevol veu i piano
D 118 Opus 2
Gretchen am Spinnrade/Maggie a la roda que gira
Any 1814
Primera publicació 1821
En clau de re menor
Indicació de temps.- Nicht zu geschwind (No massa ràpid)
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
El dia d’octubre de 1817 en què es va escriure “Gretchen am Spinnrade” (Margarida a la filadora) s’ha considerat la data de naixement del Lied alemany. Faust és lluny, Margarida fila i recorda les seves felices trobades: La meva pau està perduda, el meu cor està oprimit i mai més la recuperaré. Sense ella, la vida és una tomba, el món sencer és amargor. El meu pobre cap està perdut, la meva ment destrossada. La meva pau està perduda, el meu cor està oprimit i mai més la recuperaré. Només per ell miro per la finestra, només per ell surto de casa, el seu caminar segur, la seva figura noble, el somriure als seus llavis, el poder dels seus ulls i les seves paraules, un flux d’encant, la pressió de la seva mà i, ai las!, el seu petó! La meva pau està perduda, el meu cor està oprimit i mai més la recuperaré. El meu pit s’aferra a ell, ah, si pogués agafar-lo i abraçar-lo, i besar-lo tant com desitjo, i desmaiar-me sota els seus petons. Un dels poemes més grans del món s’acompanya d’una música digna de la tasca. Les paraules simples i incisives es despleguen sobre el ritme continu de la filera, un ritme variat per la reflexió apassionada. La primera estrofa és desesperada, la segona progressa fins al crit que acompanya la revelació del petó, la tercera replica la progressió creixent i repeteix amb una desesperació exaltada la necessitat d’amor. El vers final representa la futilitat del desig en el soroll sense to de la filera.
Gioacchino Lanza Tomasi
Gretchen am Spinnrade
Meine Ruh ist hin,
Mein Herz ist schwer,
Ich finde sie nimmer
Und nimmermehr.
Wo ich ihn nicht hab,
Ist mir das Grab,
Die ganze Welt
Ist mir vergällt,
Mein armer Kopf
Ist mir verrückt,
Mein armer Sinn
Ist mir zerstückt.
Meine Ruh ist hin,
Mein Herz ist schwer,
Ich finde sie nimmer
Und nimmermehr.
Nach ihm nur schau ich
Zum Fenster hinaus,
Nach ihm nur geh ich
Aus dem Haus.
Sein hoher Gang,
Sein’ edle Gestalt,
Seines Mundes Lächeln,
Seiner Augen Gewalt,
Und seiner Rede
Zauberfluss,
Sein Händedruck,
Und ach, sein Kuss!
Meine Ruh ist hin,
Mein Herz ist schwer,
Ich finde sie nimmer
Und nimmermehr.
Mein Busen drängt
Sich nach ihm hin,
Ach dürft’ ich fassen
Und halten ihn,
Und küssen ihn,
So wie ich wollt’,
An seinen Küssen
Vergehen sollt’.
Maggie a la roda que gira
Maggie a la roda que gira
He perdut la tranquil·litat, el meu cor pesa,
Mai el trobaré, mai més.
On no el tinc és la tomba per a mi, el món sencer
S’ha tornat amarg com la fel per a mi.
El meu pobre cap em sembla boig,
El meu pobre cap em sembla destrossat.
He perdut la tranquil·litat, el meu cor pesa,
Mai el trobaré, mai més.
Només el busco
Quan miro per la finestra,
Només vaig per ell
Quan surto de casa.
La seva caminada majestuosa,
La seva forma noble,
La manera com somriu la seva boca,
El poder dels seus ulls,
I la seva manera de parlar – Riu màgic –
La pressió de la seva mà,
I, oh, el seu petó!
He perdut la tranquil·litat, el meu cor pesa,
Mai el trobaré, mai més.
El meu pit s’empeny cap a ell.
Oh si només pogués agafar-lo i agafar-lo
I besa’l,tal com m’agradaria,
Els seus petons em fan morir!