Lieder per a qualsevol veu i piano
D 100
Geisternähe/La proximitat dels esperits
Any 1814 abril
Primera publicació 1894
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Adagio molto
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Moltes de les primeres cançons de Schubert es poden descartar massa fàcilment. Hi ha les balades massa llargues, els exercicis massa pedants per al seu mestre Salieri , les cançons massa experimentals per a ell mateix i les cançons massa actuals per a tothom. Poques vegades el jove Schubert va compondre una cançó que pugui estar a l’alçada del millor de les seves cançons madures. Per descomptat, Schubert va creuar la línia que separava el seu jo jove del seu jo madur quan només tenia 17 anys amb la composició de Gretchen am Spinnrade a l’octubre de 1814. Però fins i tot abans d’això, hi ha cançons que gairebé poden estar a l’alçada de les obres mestres.
Una d’aquestes és segurament la seva adaptació de Geisternähe (Esperits propers, D. 100) de Friedrich Matthisson , que Schubert va compondre sis mesos abans de Gretchen am Spinnrade l’abril de 1814. Com algunes de les seves anteriors adaptacions de Matthisson , Geisternähe és una cançó sobre la melodia; de fet, s’ha descrit com una melodia interminable. Si bé la cançó sembla que gira en un èxtasi aparentment improvisat, Schubert també té cura de mantenir el control de la línia melòdica i d’utilitzar-la per crear una estructura musical convincent i atractiva. Prenent els set versos de quatre versos de Matthisson , Schubert, a través de cèl·lules motíviques i moviment harmònic, crea una seqüència de versos totalment integrats. Escolteu la manera com manipula un passatge ascendent de quatre notes perquè cada línia de la cançó estigui relacionada. Escolteu la manera com controla l’estructura harmònica perquè la cançó es mogui amb la intenció d’una sonata de Beethoven . Però sobretot, escolteu la magnífica i gloriosa melodia a mesura que es desplega en l’espai i el temps. Tot i que no és tan instantàniament memorable com les melodies de les seves obres mestres de maduresa, està gairebé a la seva lliga pel que fa a la bellesa sensual.
James Leonard
Geisternähe
Der Dämmrung Schein
Durchblinkt den Hain;
Hier, beim Geräusch des Wasserfalles,
Denk’ ich nur dich, o du mein Alles!
Dein Zauberbild
Erscheint, so mild
Wie Hesperus im Abendgolde,
Dem fernen Freund, geliebte Holde!
Er sehnt wie hier
Sich stets nach dir;
Fest, wie den Stamm die Eppichranke,
Umschlingt Dich liebend sein Gedanke.
Durchbebt dich auch
Im Abendhauch
Des Brudergeistes leises Wehen
Mit Vorgefühl vom Wiedersehen?
Er ists, der lind
Dir, süßes Kind,
Des Schleiers Silbernebel kräuselt,
Und in der Locken Fülle säuselt.
Oft hörst du ihn,
Wie Melodien
Der Wehmuth aus gedämpften Saiten,
In stiller Nacht vorübergleiten.
Auch fesselfrei
Wird er getreu,
Dir ganz und einzig hingegeben,
In allen Welten dich umschweben.
La proximitat dels esperits
La lluïssor del capvespre
il·lumina el boscatge;
aquí, a la remor del saltant d’aigua,
tan sols penso en tu, tu que ets el meu Tot!
La teva encantadora imatge
s’apareix, tan dolça
com Hèsper, en l’auri besllum del capvespre,
a l’amic llunyà, aimia encisadora!
Com aquí, ell es deleix
sempre per tu;
ferm, com l’heura que s’arrapa al tronc,
els seus pensaments t’envolupen amb amor.
Et fa fremir, a tu també,
en l’hàlit del capvespre,
el buf suau de l’esperit fratern
pressentint de reveure’ns?
És aquell que, suaument
a tu, dolça criatura,
et fa crespar el vel de boirim d’argent
i xiuxiueja en l’abundor dels teus rínxols.
Sovint el sents,
com melodies nostàlgiques
de cordes esmorteïdes
que passen lliscant.
Àdhuc lliure de cadenes
et serà fidel
sotmès total i únicament a tu,
volant al teu entorn en tot l’univers.