Lieder per a qualsevol veu i piano
D 281
Das Mädchen von Inistore/La donzella d’Inistore
Any 1815
Primera publicació 1830
En clau de do menor
Indicació de temps.- Nich zu langsam, klagend (No massa lent, queixant-se)
Llibretista.- James Macpherson (“Ossian”, 1736-1796)
Edmund von Harold (1737-1808) Edmund von Harold, també Edmond Baron de Harold (* 1737 a Limerick, Regne d’Irlanda; † 28 de juny de 1808 a Düsseldorf), va ser un escriptor irlandès-alemany i oficial del Palatinat-Bavari. traducció al alemany
Llenguatge.- Alemany traduït de l’anglès
Per a veu i piano
Període Romàntic
Gràcies a Déu, la versió de Schubert de Das Mädchen von Inistore (La donzella d’Inistore) (D. 281) d’ Ossian és una cançó artística i no una balada. Gairebé totes les altres versions d’Ossian de Schubert són balades, llargues, divagants i molt sovint avorrides amb poc impuls dramàtic i menys coherència musical. No és així amb Das Mädchen von Inistore; a diferència de les altres versions d’Ossian de 1815, Schubert va crear una cançó amb la coherència musical de les seves millors cançons. Aparentment una cançó estròfica modificada amb els versos exteriors de cantilena envoltant una secció central recitativa, Das Mädchen von Inistore en realitat està construïda de manera més subtil. Harmònicament, la cançó comença i acaba en do menor, però l’obertura és un do menor grandiosament operístic, mentre que el final és en un do menor íntimament trist. Més significativament, el do menor del vers final es mou a través de re bemoll, la supertònica bemoll, per crear una cadència napolitana de desamor infinit. I melòdicament, Schubert recapitula la melodia de l’estrofa inicial al començament de l’estrofa final, però la despulla de la seva força i passió per acabar-la amb desesperació.
James Leonard
Das Mädchen von Inistore
Mädchen Inistores,
wein auf den Felsen der heulenden Winde!
neig über die Wellen dein zierliches Haupt,
du, dem an Liebreiz der Geist der Hügeln weicht;
wenn er in einem Sonnenstrahl, des Mittags
über Morvens Schweigen hingleitet.
Er ist gefallen! der Jüngling erliegt,
bleich unter der Klinge Cuthullins!
nicht mehr wird der Muth deinen Geliebten erheben,
dem Blut der Gebieter zu gleichen.
O Mädchen Inistores!
Trenar, der zierliche Trenar ist todt.
In seiner Heymat heulen seine grauen Doggen;
sie sehn seinen gleitenden Geist.
In seiner Halle ist sein Bogen ungespannt,
Man hört auf dem Hügel seiner Hirsche keinen Schall!
La donzella d’Inistore
Plora damunt el penyal dels vents bramulants,
plora, oh donzella d’Inistore!
Vincla la teva formosa testa damunt les onades,
tu ets més gràcil que l’esperit de les muntanyes
quan ell a migjorn, en un raig de sol,
llisca damunt el silenci de Morven.
Ha estat abatut, el teu jovencell jau a terra,
pàl·lid, caigué sota l’espasa de Cuthullin.
Mai més el coratge incitarà el teu estimat
a vessar la sang dels reis.
Trenar, el gentil Trenar és mort,
oh donzella d’Inistore!
A casa, els seus gossos grisos udolen,
veuen passar el seu esperit.
El seu arc sense tibar està penjat a l’estança,
res es belluga a l’ermàs dels cabirols.