Lieder per a qualsevol veu i piano
D 102
Die Betende/La dona pregant
Any 1814
En clau de si major
Indicació de temps.- Adagio en si major
Llibretista.- Friedrich von Mattisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die Betende
Laura betet! Engelharfen hallen
Frieden Gottes in ihr krankes Herz,
Und, wie Abels Opferdüfte, wallen
Ihre Seufzer himmelwärts.
Wie sie kniet, in Andacht hingegossen,
Schön, wie Raphael die Unschuld malt!
Vom Verklärungsglanze schon umflossen,
Der um Himmelswohner strahlt.
O sie fühlt, im leisen, linden Wehen,
Froh des Hocherhabnen Gegenwart,
Sieht im Geiste schon die Palmenhöhen,
Wo der Lichtkranz ihrer harrt!
So von Andacht, so von Gottvertrauen
Ihre engelreine Brust geschwellt,
Betend diese Heilige zu schauen,
Ist ein Blick in jene Welt!
La dona pregant
La Laura prega! Arpes angèliques fan ressonar
La pau de Déu en el seu cor malaltís
I, com flaires de l’ofrena d’Abel,
Els seus sospirs s’enlairen cap el cel.
Com s’agenolla, embadalida de devoció,
Bella, tal com Rafael pintava la innocència!
Està ja impregnada per l’esclat de la transfiguració
Que transmeten els que viuen al cel.
Oh, ella percep la lleugera, dolça alenada,
Amb joia, la presència dels éssers sublims,
En el seu esperit ja veu els cims de palmes,
On l’espera la seva aurèola lluminosa!
Així, de devoció i de confiança en Déu
S’eixampla el seu cor, pur com un àngel,
Veure aquesta dona pregant
És com fer una ullada en l’altre món!