Partsong per a cor d’homes a cappella
D 70
Dreifach ist der Schritt der Zeit/Triple és el pas del temps – Dita de Confuci
Any 1813
Primera publicació 1974
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- 1 partsong
Llibretista.- Friedrich Schiller (1759–1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a 2 tenors i baix
Període Romàntic
Dreifach ist der Schritt der Zeit
Dreyfach ist der Schritt der Zeit,
Zögernd kommt die Zukunft hergezogen,
Pfeilschnell ist das Jetzt entflogen,
Ewig still steht die Vergangenheit.
Keine Ungeduld beflügelt
Ihren Schritt, wenn sie verweilt.
Keine Furcht, kein Zweifeln zügelt
Ihren Lauf, wenn sie enteilt.
Keine Reu, kein Zaubersegen
Kann die stehende bewegen.
Möchtest du beglückt und weise
Endigen des Lebens Reise,
Nimm die Zögernde zum Rath,
Nicht zum Werkzeug deiner That.
Wähle nicht die Fliehende zum Freund,
Nicht die Bleibende zum Feind.
Triple és el pas del temps
Triple és el pas del temps,
el futur arriba hesitant,
el present s’enfuig veloç com una fletxa,
el present resta fermat per sempre.
Cap mena d’impaciència dóna ales
al seu pas quan ell es demora.
Cap temença, cap dubte refrena
el seu curs quan ell passa corrents.
Cap recança, cap paraula màgica
el poden fer moure quan s’ha aturat.
Si vols acabar el viatge de la vida
feliçment i amb seny,
pren l’hesitant com conseller,
no com instrument de les teves accions.
No escullis el que s’ha enfugit com amic,
ni el que ha romàs com enemic.
L’autor del poema “Dita de Confuci” és Friedrich Schiller. Schiller va néixer l’any 1759 a Marbach am Neckar, Württemberg. El poema va ser escrit l’any 1796. El text es va publicar a Neustrelitz. En funció del moment de la creació del poema i de les dates de vida de l’autor, el text es pot assignar als períodes Sturm & Drang o Clàssic. L’escriptor Schiller és un típic representant de les èpoques esmentades.
Sturm und Drang (també conegut com el període del geni o l’era del geni) és una època de la literatura que es pot datar dels anys 1765 a 1790. Va estar vinculat al moviment de la sensibilitat i més tard va passar al període clàssic. A la segona meitat del segle XVIII, l’esperit de la Il·lustració va dominar el pensament literari i filosòfic al món de parla alemanya. Els Sturm und Drang van “vair” i “pressar” com a moviment juvenil i de protesta contra aquests ideals de la il·lustració. Una característica essencial del moviment Sturm und Drang és, doncs, una rebel·lió contra l’època de la Il·lustració. Els escriptors eren majoritàriament d’edats més joves. La majoria dels representants eren menors de 30 anys. En els poemes es procurava trobar un llenguatge adequat per expressar els sentiments subjectius del jo líric. Es va crear un llenguatge i una cultura juvenils únics amb expressions poderoses, exclamacions, mitges frases i repeticions. Les antigues obres d’èpoques anteriors van ser valorades i van continuar servint d’inspiració. Schiller, Goethe i els altres autors d’aquella època buscaven quelcom universal que fos bo en tots els aspectes i per a tots els temps, i anaven desenvolupant-se constantment. Així, el període Sturm und Drang va donar pas al classicisme de Weimar.
La Revolució Francesa va marcar tendències per a la literatura del classicisme de Weimar. La gent va defensar que la igualtat de drets s’hauria d’aplicar a tothom. L’inici del classicisme de Weimar es remunta a 1786. L’era de la música clàssica va acabar l’any 1832 amb la mort de Johann Wolfgang von Goethe. El centre d’aquesta era literària va ser a Weimar. S’utilitzen tant els termes Classicisme com Classicisme de Weimar. Els autors del període clàssic volien reviure el material antic. Goethe va estudiar art antic durant el seu viatge a Itàlia. L’antiguitat es considera ara l’ideal per assolir l’harmonia i la perfecció. A la música clàssica s’utilitza un llenguatge uniforme i ordenat. Sovint es troben afirmacions breus i generals a les obres clàssiques. Com que la gent volia educar-se a través de l’art i, per tant, també a través de la literatura, es va donar una gran importància a l’estabilitat i l’ordre formal. Les excepcions mètriques es troben sovint en llocs que cal destacar. Schiller, Goethe, Herder i Wieland es poden considerar els principals representants del classicisme de Weimar. Però només Schiller i Goethe es van inspirar i es van motivar mútuament mitjançant una estreta cooperació i una crítica mútua.
El poema de 77 paraules consta de 16 versos amb un total de 3 estrofes. Els poemes “Amplada i profunditat”, “Cançó dels ciutadans” i “Columbus” són altres obres de l’autor Friedrich Schiller. A abi-pur.de hi ha 220 poemes més de l’autor del poema “Dita de Confuci”.