Lieder per a qualsevol veu i piano
D 561
Nach einem Gewitter/Després d’una tempesta
Any 1817
Primera publicació 1872
En clau de fa major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert es va prendre aquest títol molt seriosament; l’equivalent musical de la tempesta és Sturm und Drang i després de la tempesta no en queda rastre al cel blau excepte un arc de Sant Martí: les acumulacions de romanticisme s’han esborrat deixant un llenguatge musical de puresa prístina. A la ment de Schubert, aquí i passim, això significa Mozart. La cançó descriu les felicitats de l’harmonia i l’ordre natural, i potser no és casualitat que la tonalitat de fa major i l’ambient recordin “Ein Mädchen oder Weibchen” de Papageno. En intentar trobar una manera de descriure el jardí de l’Edèn com si fos abans de la Caiguda, Schubert s’ha enfrontat a una minitempesta de crítiques per aquesta cançó que sembla tan diferent de les seves altres composicions de Mayrhofer. Capell arriba a dubtar-ne de l’autenticitat. Però això és manifestament ridícul; Qui sinó Schubert hauria proporcionat una introducció d’aquest encant on, sota una melodia de la ingenuïtat més artística, la mà esquerra del pianista pinta gotes d’aigua brillants sobre les flors en una cadena de dos repetits, un veritable “preludi de gota de pluja”? La línia vocal podria ser criticada per la seva prosòdia; podem preguntar-nos per què una frase tan poc important com la inicial “Auf den” s’hauria d’ajustar a una blanca i una fila descendent de corxeres. I llavors ens adonem que Schubert està creant, davant dels nostres ulls i orelles, el mateix collaret de perles que el poeta ha demanat. Altres tocs d’inspiració es perfilen suaument: la inclinació expressiva cap a sol menor per al plany del rossinyol i un arpegi de fa major impolut per a la puresa de “reinen Lüfte”. És cert que les paraules dels versos següents encaixen amb la melodia una mica menys apropiadament, però cal reconèixer i saludar la resposta oberta de Schubert a una de les poques cançons sense reserves felices de Mayrhofer. En un grup d’arranjaments d’aquell poeta en recital, Nach einem Gewitter proporcionaria un benvingut moment de repòs emocional.
Graham Johnson
Nach einem Gewitter
Auf den Blumen flimmern Perlen,
Philomelens Klagen fließen,
Mutiger nun dunkle Erlen
In die reinen Lüfte sprießen.
Und dem Tale, so erblichen,
Kehret holde Röte wieder,
In der Blüten Wohlgerüchen
Baden Vögel ihr Gefieder.
Hat die Brust sich ausgewittert,
Seitwärts lehnt der Gott den Bogen,
Und sein golden Antlitz zittert
Reiner auf versöhnten Wogen.
Després d’una tempesta
A les flors hi pampalluguegen perles,
els planys de Filomela flueixen,
ara, més coratjosos, els foscos verns
brosten en l’aire pur.
I a la vall, tan esblaimada,
hi retorna una encisadora vermellor,
en l’agradable flaire de les flors
els ocells remullen llur plomatge.
Quan al cor la tempesta s’ha calmat,
el déu posa l’arc de costat,
i el seu daurat rostre tremola
més pur, damunt les amainades ones.