Acte segon
Escena primera
Un ample conjunt arquitectònic del palau. Selinda, Giade i Aquilius
Recitatiu
Gilade a Selinda
Noble princesa cada un de nosaltres,
Té la supèrbia, audàcia de sospirar per tu.
Però, les nostre ànimes no poden suportar la rivalitat: escull qui et plau més de nosaltres.
Aquilius
Amb fortunes diferents, tots dos soms, l’un content de la seva alegria,
I l’altre el seu turment.
Selinda
Així cremeu tots dos d’amor per mi?
I em demaneu que rebutgi un de vosaltres?
Qui serà l’exclòs?, es transformarà? s’ofendrà?
Aquilius
Tranquil·la….
Giliade
Serena…
Aquilius
Sofriré el rebuig
Giliade
Cediré al meu rival
Selinda A Giade
Quin és l’amor que per mi crema al teu cor?
(A Aquilius)
Podràs deixar-me amb tanta calma i per mi sospires?
(A Gilade)
Fals!
(A Aquilus)
Mentider
Calla, es dirigeix alternativament vers un i vers l’altre
Ària
Selinda
Deixa de sospirar!
Deixa de delirar!
Tu no comprens res de l’amor, no saps estimar!
De seguida quant et plagui deslliurat dels teus lligams,
Apaga tots els teus focs i no tindràs més cadenes i mai més flames.
Escena segona Giade,Bérénice i el seu seguici
Recitatiu
Berenice
Que hom cerqui a Farnace i el seu fill, a tot arreu
Sento una viva sospita al meu cor
Que ells es troben amagats al palau, on són vius tots dos.
Gilade
He d’obrir? per què?
Per què aquest odi cruel contra Farnace?
Berenice
M’ha ultratjat fortament prenent-me a Tamiri
Prou Gilade, atès que entre tant un destí favorable,
Ha conduït Selinda a les teves mans,
Vull que comenci per a ells la meva venjança.
L’última és ben digna.
Gilade
Reina meva….
Berenice
Què pretens tu de mi?, alçat i parla
Gilade
Dona a la sang que jo vaig vessar,
La teva grandesa, dona-li el meu zel, dona-li el meu amor
Berenice
Selinda?
Gilade
Ella és innocent, no culpable! (s’agenolla)
Berenice
Gilade, em dono compte que tu has esdevingut un amant foll,
Sàpigues doncs, que en un cor guerrer, és culpable d’estimar
T’ho prego canvia de pensament.
Ària
Berenice
Miserable és aquell quin valor, és arrabassat per l’amor,
Delirant i sospirant troba el remei pel patiment del seu cor.
Vi, perd la glòria i la seva fama, igualment volent-lo
No sap com afirmar un marcial ardor.
Escena tercera (Gilade sol)
Recitatiu
Gilade
No estimar no és culpa en un cor guerrer
Però en gestes heroiques estimula el valor
Idèntic a la glòria sovint es troba l’amor.
Contra aquella que estimo Berenice no ha d’armar-se
O ha d’esperar que la crueltat per crueltat li torni.
Ària
Giade
És una fúria dolça que neix al meu pit; la joia d’estimar,
Si un cor esdevingut vil sucumbeix a l’encís d’una noble bellesa, recupera el seu amor.
Escena quarta
Mausoleu destinat als reis del Ponto amb la Piràmide, Farnace
Recitatiu
Farnace
No vull pas cedir, em queda encara un moment fatal
Que serà memorable i terrible
El meu nom a través dels segles.
Llibertat oprimida, et dec encara l’últim sacrifici: que hom acompleixi avui.
(Va a matar-se, però és aturat per l’arribada de Tamiri)
Escena cinquena Tamiri i Farnace
Recitatiu
Tamiri
Rebeu els meus ulls, això és cert, tendre espòs meu.
Farnace
Cel! Tamiri està viva! no ha obeït la meva petició
Tamiri
Quin esperit emocionat pels meus terribles sofriments,
Et porta a mi, per consolar-me, molt estimat?
Farnace
L’esperit del teu perjuri, dona vil!
Tamiri
Volia, morint-me, fugir de les injuries de la meva sort, però Berenice………
Farnace
Comprenc, Berenice, t’ha donat amb la seva sang, la seva vilania,
Pot ser a la primera traïció, has afegit la segona
I pels ultratges d’un triomf bàrbar
Has guardat encara el teu fill.
Tamiri
L’he guardat, cel!, segons pietós missatge!
L’he guardat al si d’aquesta tomba
Aquí s’ha esculpit, déus, la teva única delícia i el meu amor.
Farnace
L’infant estimat és doncs mort?
Massa, massa, m’ha tret la meva dissort!
Si ella ha servit la glòria, que ella serveixi ara a la tendresa d’un pare,
Que el dolor parli i que la virtut hom submergeixi de nou el cor.
Ària
Farnace
Sento circular per les meves venes una sang glaçada,
L’ombra d’un fill exsangüe m’omple de terror
I per la meva més gran pena, crec haver estat cruel
En una ànima innocent, el cor del meu cor.
Escena sisena
(Berenice seguida de soldats i Taniri, Farnace s’amaga quan arriba Berenice, i escolta)
Recitatiu
Berenice als soldats
Eh, que aquests records orgullosos d’una venjança adversa a Berenice i a Roma
Siguin abatuts i demolits.
Tamiri
Déus, què sento?
Berenice
I que el vent dispersi les cendres infidels.
Tamiri (aturant els soldats que volen destruir els sepulcres)
Ah, reina, ah soldats! àvids de sang
És doncs la vostra còlera, que va a cercar entre les ossamentes nues,
De les sepultures reials de funestes fons?
Berenice
Amb sang no n’hi ha prou per la meva venjança,
Anem-hi, guerrers que caigui la darrera massa.
Tamiri
Déu, no he provat en va tot, atureu-vos, impius!. Escolta Berenice.
Berenice
Què vols dir-me?
Tamari
Què faré ?amor maternal
Escolto la teva veu i el teu consell
Que el meu espòs em mati i que visqui el meu fill.
Que s’obrin aquestes negres cambres de mort.
Sort del teu amagatall, tendre fruit d’una mare dissortada
(l’infant surt del mausoleu)
Vet aquí, reina, el gran terror de Roma!
Aquí l’últim brot d’aquesta sang que tu avorreixes, el teu net, reina
Observa en ell el tret del teu geni guerrer,
Però amb la teva sang, concilia el teu rigor,
Per què al cap i a la fi tu ets la meva mare.
Berenice
Tu no erts la meva filla
(Marxa amb l’infant i el seu seguici)
Escena setena
Farnace i Tamiri
Recitatiu
Farnace
Aquesta és la fe perjura que tu guardes al teu espòs?
també al meu fill tu reserves el més preciós honor d’una mort lliure?
És així que de ta vilania has pres la meva glòria?
Ves i porta l’espasa al carnisser romà.
Amb el fi que, ferotge i cruel, l’enfonsi en aquest tendre pit.
Ves-hi no esperis….
Dels meus ulls separo l’horror de la teva mirada,
Covarda, abominable i funesta,
Però al degut càstig, tu no escaparàs.
T’espero, espectre venjatiu, ànima odiosa,
Allí a baix, a la negra morada de l’Elisi.
Tamiri
Farnace, espòs meu, Oh déus!
Farnace
Tu no ets la meva esposa (se’n va)
Escena vuitena Tamiri
Recitatiu acompanyat
Tamiri
Digueu-me que he fet, oh déus!
És aquest un gran delicte que una justa pietat, l’ha de castigar de manera tan bàrbara?
Per què salvi un miserable innocent de la ràbia cruel del meu destí, la meva mare em rebutja el títol de filla,
El meu espòs també el nom de consort:
Només em queda per augmentar el meu dolor,
El cor d’una filla i d’una esposa al meu pit.
Escena novena Tamiri
Ària
Tamiri
Cremada per la canícula soc una pobra planta a la que l’agricultor,
Ha perdut la verda esperança, però venen altres promeses,
D’un empelt quan ella ha mort
Escena desena
Apartaments reials, Selina i Giade
Recitatiu
Selinda (a Gilade)
Si és veritat que tu m’estimes, generós príncep, salva el fill de Tamiri,
Salva al meu nebot, salva l’hereu de l’Imperi d’Àsia, avui decadent,
Salva així un venjador d’Orient.
Gilade
Per tu estimada la meva flama, jo ho faré tot, ho gosaré tot,
Però després de Gilade serà l’obre i la fe, i mèrit d’Aquilius.
Selinda
No, no, per la fletxa que em fereix, t’ho asseguro, t’ho juro.
Ària
Gilade
Aquesta mirada llangorosa, ha sabut el meu cor encadenar, tot el seu amor,
I aquest somriure plaent, ha sabut cada cop més enamorar
Tota l’atracció de la meva ànima.
Escena onzena Selinda i Farnace
Recitatiu
Selinda
On et porten senyor el teu coratge i el destí?
Aquí és la morada de la cruel Berenice.
Farnace (espasa en mà)
Vinc en aquest moment a matar a la inhumana.
Selinda
I on espereu després del cop fatal, trobar refugi?
Aquí els vils romans guarden tots els passatges.
Farnace
Als grans delictes, de vegades l’hi somriu la fortuna.
Selinda
Per aquesta inútil prova, d’un coratge desesperat,
Tu et perds sense retrobar el teu fill.
Deixem a mi tenir-ne cura d’executar els teus desitjos:
Gilade està al meu costat per ajudar-me
I disposaré d’Aquilius.
Farnace
Admiro la teva generosa i magnànima audàcia,
Però no vull companyia en aquesta empresa.
Ària
Farnace
La injusta Roma arranqui del meu front la corona,
Tindré encara força orgull, per què el meu nom el Capitoli tremoli de por.
I si el meu tirànic destí en condemna a morir,
Moriré com a rei, valerós i a desgrat d’aquesta dissort
Les meves petjades hauran quedat lliures.
Escena dotzena
Berenice, amb l’infant, Pompeu, Aquilius,Giade i Selinda
Recitatiu
Berenice a Pompeu
Vet aquí el fill de l’inic Farnace.
Veus com s’assembla a sa mare per orgull i al seu pare perla perfídia.
Talla el cascall nefast, abans que s’obri la seva supèrbia corol·la,
I n’infesti els camps de llavors pestíferes
Selinda
General, Reina, en què us ofèn aquesta jove innocència?
Aquilius
Les àguiles llatines, no fereixen els coloms.
Selinda
Ni els herois del Capitoli no beuen a la taula del triomf la llet i els plors.
Pompeu a Aquilius
Aquilius deixo al teu càrrec tenir cura d’aquest infant,
Fins que hom disposi d’ell i del seu destí,
L’autoritat de Roma i del Senat.
Ària
Pompeu
Roma invicta, però clement,
No precipita al Tibet la sang il·lustre i innocent:
Els infla les seves ones ràpides recobrint les seves ribes i dics
L’horror de la crueltat i si beu la sang i la llet
I es dirigeix, furiós fulminant d’odi i còlera
Absorbiria amb gust i conduiria amb la seva companyia
Aquell qui rebutja la pietat.
Escena tretzena Selinda, Aquilius, Berenice
Recitatiu
Selinda
Entre les serps de Líbia, no vas pas néixer, reina?
Aquilius
Per què el teu rigor condemna la innocència?
Selinda
Per què ets tirànica amb la teva sang?
Berenice
Jo seré sempre cruel, tal com una tigressa furiosa,
Contra qui m’ha ofès, quan veuré la seva sang, em clamaré
Ària
Berenice
Deixaré de no tenir pietat, només quan seré venjada de l’ultratge.
Si la massacre que desitjo, no pot acabar amb el meu odi,
L’odi i el menys preu sempre serà el mateix.
Escena catorzena Selinda i Aquilius
Recitatiu
Selinda
Bé Aquilius, ja t’ho has pensat?
Pretens la glòria de ser el meu campió?
Aquilius
Mentre tingui l’honor d’estimar-te,
Voldria també el de merèixer-te.
Selinda
A una empresa fora del comú, voldria destinar-te, què em contestes?
Aquilius
Aquí està el meu braç i l’espasa.
Selinda
Observa que el perill no serà lleuger.
Aquilius
No serà pas més gran que la teva bellesa o el teu amor.
Selinda
Ves-te’n, i abans de descobrir els meus desitjos,
Medita l’empresa, valora el risc, i posa d’acord el teu cor amb la teva espasa.
Duet
Selinda
Sento dins del meu cor un amor tan gran,
Que la meva ànima captiva no sap expressar
D’un coratge infal·lible, neix la meva satisfacció;
Allò que desitjo gaudir ha de se sempre plaer a la seva bellesa.
Aquilius
Sento dins la meva ànima una calma tan dolça
Que el meu cor captiu no sap expressar.
Del teu amor fidel em sento abraçat;
Allò que desitjo gaudir ha de fer sempre plaer a la meva bellesa.