Acte tercer
Simfonia
Andante
Escena primera (un bosc amb molts arbres condueix a la font d’Isis)
Cèsar
Ho he intentat tot, amic, a partir d’ara, anem-hi!
La meva ira és justa, ja he tolerat massa.
Fulvius
Aturat! corres cap a la teva perdició.
Cèsar
Per què?
Fulvius
Ja a les portes d’ Utica, s’ha apostat algú, que ha d’assassinar-te.
Cèsar
Qui ha tramat aquest complot?
Fulvius
Emilia, ella mateixa m’ho ha dit en confiança- com tu saps – del seu amor per mi.
Cèsar
Amb les armes a la mà, ens obrirem camí pel passatge, vine!
Fulvius
Modera el teu ardor generós, l’atzar ens ofereix una altra sortida.
Cèsar
Quina?
Fulvius
Un dels soldats de Cató et conduirà fins el campament.
Cèsar
Qui és aquest?
Fulvius
Es diu Floro. És un d’aquells que Emilia ha escollit per matar-te,
Ve penedit per palesar aquesta maquinació i obrir-te una vida de salvament.
Cèsar
On és ell?
Fulvius
T’espera a la font d’Isis, el conec i pota confiar-hi
Durant aquest temps torno al campament,
I per protegir la teva sortida,
Assaltaré les muralles de l’enemic.
Cèsar
Puc tenir així tota la confiança?
Fulvius
No tinguis cap sospita, els déus,
Dels que tu ets l’obra més gran, vetllaran per tu
(se’n va)
Escena segona
Cèsar
Quantes fortunes diverses en un dia!
Marzia
Per pietat, si tu m’estimes, defensa la teva vida, com si fos la meva! Adeu.
Cèsar
Aturat, on vas?
Marzia
Ni jo mateixa o sé… el meu pare,
Aïrat ha jurat matar-me (grans déus que pugui escapar sempre)
No em retinguis, només la fugida pot salvar-me!
Cèsar
Sola! abandonada! no pota arriscar-te així?
He d’acompanyar-te en aquests perills.
Marzia
No, si tu m’estimes, no em segueixis!
Pensa en tu només!. Adeu, però…. si tu ets avui, com sempre victoriós,
I vencedor del meu pare, estalvia la seva sang, t’ho prego! Adeu!
Cèsar
Quedat encara un instant!
Marzia
Per nosaltres quedar-nos aquí és massa perillós
Hom podria… tremolar
Ai deixem partir.
Cèsar
Així, te’n vas?
Marzia
Qui sap si mai més ens tornarem a veure?
Quan? qui sap si el cruel destí, separa els nostres cors per sempre?
Cèsar
Per què en aquest últim adeu, te’n vas així?
Marzia
Partir? quedar-me?, confusa em perdo,
El turment, la venjança, m’afligeix i m’esgota!
! Massa dissortada, grans déus!
Jo mateixa no puc morir! uns esdeveniments sense pietat,
E fereixen el cor, la ment torbada, no veu ni sent;
Entre la còlera i l’amor, el meu pobre cor no sent més que dolor.
Escena tercera
Cèsar (sol)
Dissortat! perquè em serveix haver governat el món sota les meves lleis,
Si davant la tristesa de la meva estimada,
La meva força es deixa sorprendre i abatre.
Sospirar d’amor, seria un plaer deliciós,
Però haver de plorar sempre, sentir trencar-se-li el cor
És d’un rigor massa cruel,
Que m’enfonsa en les penes.
L’amant que s’imagina poder alegrar-se sense mai sofrir;
Qui no veu res en el seu error, o bé no vol estimar, sinó abusant, sospirar d’amor……..
Escena quarta
Emilia (amb uns homes armats)
Aquí és l’indret, amics meus,
On em de degollar la víctima.
En uns instants Cèsar va a venir.
Voldria….. però em sembla….
(els homes es dispersen i s’amaguen)
Algú s’apropa, és de veritat el tirà, ajudeu-me grans déus.
Si avui soc venjada, us perdono les ofenses d’altres vegades
(Al seu temps s’amaga)
Escena cinquena
Cèsar
Aquí està la font d’Isis, el passatge deu ser per allí. Floro em sents?
(dins del passatge es troba a Emilia, que ve dels aqüeductes)
Emilia
Ha sonat l’hora de la meva venjança
Cèsar
Ha pogut Fulvius enganyar-me fins aquest punt?
Emilia
No, només a mi m’arriba tota la glòria
Me n’he servit contra tu per la fe que et té.
Perquè t’impedeix de retornar al teu campament,
Li he pintat tots els perills que t’exposaves.
Franquejant les portes d’Utica, t’ha conduït fins aquí,
On he disposat a Floro, amb un zel enganyador
Amb la finalitat que et reveli aquest passatge secret,
Anem a veure, si ara pots escapar la meva còlera?
Cèsar
Al cap i a la fi, què demanes tu?
Emilia
La teva sang!
Cèsar
Res més que això?
Emilia
Anem a veure. Amics assassineu a l’usurpador!
(surten els homes amagats)
Cèsar
Però en principi us costarà!
(Treu la seva espasa)
Escena sisena
Catò
Atureu-vos!
Emilia
Sort contrària!
Cató
Què veig?. Mentre cerco la meva filla que fuig,
Et retrobo a tu, a Utica en mig d’homes armats?
Què s’intenta? què volen?
Cèsar
La meva mort, amb vilania!
Cató
Qui és el culpable de tan vil projecte?
Cèsar
Emilia
Cató
Emilia
Emilia
És veritat. El retenia entre nosaltres,
I ha vingut aquí pel meu propòsit d’immolar-lo
A l’ombra del gran Pompeu.
No vens pas a torbar el moment capital on acompleixi aquest gran fet.
Cató
Tu pretens ser romana, tu que esperes ser lloada,
Per emprar al mateix temps temps l’engany del Grec
I la deshonestedat d l’Africà?
Ves-te’n i treu-te del cap l’idea d’una traïdoria!
Emilia
Veig el destí de Roma en cada esdeveniment.
Ecena setena
Cató
Sospites d’altres insídies?
Cèsar
Al teu costat qui podria témer-les?
Cató
Bé, guarda la teva espasa!
Estalvia la teva sang i de tants dels nostres herois.
Cèsar
Com?
Cató
Si tu tens altra traïdoria, tria un altre camp; i decidim entre nosaltres.
Cèsar
Que em baralli amb tu, no!
La meva victòria seria encara més nefasta, que la meva desfeta.
Cató
No arribes pas sense presumir el teu zel i el teu amor, combatem per les armes!
Cèsar
Es pot combatre, si ho desitges,
Amb cent batallons cara a cara,
Però no es veurà pas, per qualsevol perill contra el pare de Roma.
Cató
Sentiments heroics, però estranys
De qui és, en el fons, res més que un seductor de donzelles.
Aquesta aparença de virtut no amagarà pas,
Una mancança de coratge, de valentia?
Cèsar
Podrà tolerar Cèsar tal ultratge,
A aquells que es fan la qüestió, aquí està la meva resposta!
(mentre que treu la seva espasa, apareix Emilia corrent).
Escena vuitena
Emilia
Estam perduts.
Cató
Què et passa?
Emilia
L’exèrcit enemic pren a l’assalt els nostres murs.
Arbace no és prou fort per encoratjar els teus partidaris.
Si tu tardes encara un moment el nostre destí s’acabarà avui.
Cató
No tens temps Cèsar per les baralles personals
Cèsar
Com vulguis. Marxa o et detinc
Emilia
No et quedis més, sobre tu recau només la nostra esperança
Cató
Corro a combatre (Marxa)
Cèsar
I jo a la victòria (surt)
Escena novena
Emilia (sola)
Qui pot amb les dissorts pretendre igualar-me?
Pels altres sovint la calma alterna amb la tempesta,
Les tenebres amb la claror,
Només jo suporto la funesta constància dels altres,
Per mi, tot són només tenebres sempre, sempre la tempesta.
En el bosc, el lleó, invicte resta ferit,
Tremolant, mentre que el seu plany el vent fa ressonar a la platja.
Així el destí, em fereix fins al cor,
I amb esllanguiment suporto un dolor mortal, en el bosc….
Escena desena
Cató (amb l’espasa a la mà)
La victòria és per vosaltres, astres injustos!
Vet aquí tot el món lliurat a l’arbitrarietat de Cèsar!
Pobra llibertat! dissortada pàtria!
Però tu no triomfaràs així de Cató,
Vil tirà, i si no és permès de viure lliure,
Es veurà si més no, en aquesta última catàstrofe,
Morir amb mi la llibertat romana.
(Està a punt de suïcidar-se)
Escena onzena
Marzia
Pare meu!
Arbace
Senyor!
Marzia
Aturat!
Cató
A la meva vista, goses encara presentar-te, ingrata!
Marzia
Podràs deixar la teva miserable filla
Ser reduïda a un esclavatge tan inhumà)
Cató
La teva indignitat deshonora la meva glòria.
Marzia
Quina crueltat! et danya escoltar els meus precs.
Cató
Calla!
Marzia
Pare meu, perdona, (s’agenolla)
Pare estimat, pietat! aquella que banya els teus peus amb els seus plors,
És encara la teva filla. gira vers a mi la teva mirada,
Veu si més no el meu turment. Una sola mirada teva, després de la mort, si tu vols.
Cató
Calla, filla indigna! conec el teu esperit traïdor,
No. És lluny d’ella que vull morir.
A causa de no més tu soc dissortat.
No m’espero, ànima culpable, aquesta humiliació de part teva.
Fuig lluny de la meva vista!
No soc el teu pare, grans déus, tu m’has traït!
No esperis el meu perdó, per tu no hi ha cap pietat.
En el meu cor cremat, un poc inexorable, etern i implacable
El menys preu restarà en mi.
Ves-te’n lluny….
Escena dotzena
Cèsar
La victòria companys, no està guanyada encara pels nostres valors,
L’atzar, també té la seva part
En els nostres triomfs, la veritable història del vencedor,
És sobre ell mateix que la porta sabent-se moderar,
I no pas esclafant un enemic vençut,
Triomfar: tants i tants altres ho podien fer;
Però perdonar, no! perquè és ja una virtut romana
Que a dada un de vosaltres se li recorda avui.
De tot enemic, estalvieu la vida,
I preserveu sobre tot a Cató, exemple d’aquests herois estimats per la pàtria
A l’univers, a vosaltres i a mi.
Fulvius
No temis res, Cèsar, la seva seguretat és total,
La teva ordre ha estat transmesa a les tropes fidels.
Darrera escena
Marzia
Cèsar, és veritat que tu volies veure mort el dissortat Cató?
Excelsos fruits del teu valor!
Però encara et queda primer fer.
Aneu! que aquesta espasa, invencible uneixi una filla desesperada al seu pare.
Cèsar
No, Marzia, no tinguis por, Cató viurà i viurà lliure
Més que mai vull ser el seu amic fidel,
Si tu ho desitges, juro ara mateix,
De renunciar als llorers de la victòria.
Marzia
Torno a la vida!
Arbace
Perdo tota esperança, però accepto,
Si és pel bé de la pàtria.
César
Emilia, poso per testimonis els déus..
Emilia
Els déus tindran cura de venjar-nos;
El cop encara sens dubte massa recent,
Per la pau de tots, el cel s’apressa.
Però que aquest braç, que tu creies més fidel,
Que aquest braç t’esquinci el cor
(surt)
Cèsar
Compadeixo el teu dolor, però tu, Marzia recorda’t al menys de la meva fe.
Marzia
Acomplim el nostre pacte!
Donem al meu pare, i podràs esperar,
Llavors el reconeixement del meu cor.
Cèsar
Sobirana del meu cor, decideix, mana, que faré tot per tu,
Que resplendeixi la llum, i que Roma, com Cató gaudeixi de la pau.
Cor
Que la flama de l’himeneu faci lluir la joia i que la nova pau ompli d’alegria el Capítol.