Drama per a musica en tres actes Riom 728
Estrenada en el Treste Sant Angelo (Venecia) l’Any 1727
MARI-NICOLE LEMIEUX Contralt
JENNIFER LARMORE Mezzosoprano
VERONICA CANGEMI Soprano
PHILIPPE JAROUSSKY Contratenor
LORENZO REGAZZO Baix-Baríton
ANN HALLENBERG Mezzosoprano
BLANDINE STASKIEWICZ Mezzosoprano
COR “ ELS ELEMENTS”
ENSAMBLE MATHEUS
Director JEAN – CHRISTOPHE SPINOSI
ACTE PRIMER
Una cort al palau d’Alcina
ESCENA PRIMERA
(Alcina i Angèlica)
Alcina
Bella reina, el teu poder sobirà, honora l’Univers sencer, no només l’Índia;
A l’esplendor tan pura pels teus ulls, la més rara bellesa cedeix, i s’inclina.
I tu bella reina a l’ensems, podràs tu sospirar?
Deixa de banda les teves alarmes i rendeix als teus bells ulls la pau que ells han perdut.
Angèlica (a part)
Oh, Déu Medoro!
Alcina, atès que és una ànima amant, comptant les seves dissorts,
Apaivaga una mica la seva pena,
I sàpigues que d’ara endavant els seus ulls s’afligeixen.
Armat de la seva aljava, el terrible arquer, va fer mil trets: Agricane, Rinaldo, Ferraú, Sacripante, Orlando,
I altres mil il·lustres en el combat i poderosos en el tron
Allí pels seus ulls cremaren d’amor tots.
Només esperances, sé afalagar-los a tots,
Però no sentí pena per cap d’ells.
També aquest déu poderós s’irrità i del meu cor es venjà,
Davant els meus ulls aparegué l’encisador, amable Medoro,
I des que el vaig veure, Alcina vaig cremar d’amor i sospirar.
Alcina
Vet aquí doncs la causa de les teves llàgrimes?
El teu Medoro, diguem, t’estima tendrament?
Angèlica
Tant com jo l’adoro.
Alcina
I tu sospires? un amor correspost, posa la joia dins del cor.
Angèlica
D’un bé perdut el dolor és més gran, quan aquest bé és estimat entre tots.
Escolta; El meu palau el conduiré jo mateixa,
Quan vet aquí Orlando, foll d’amor em segueix,
Coneixent aquest cor salvatge: “Fugim” i dir al meu estimat amant, “fugim de seguida”.
Alcina
Fugir? ens macarà l’astúcia i l’encís per calmar la fúria d’un amor importú?
Angèlica
El tendre sentiment que tinc no sap aconsellar-me cap refugi més segur,
Sola a l’abraçada del temor, em rendeixo, me’n vaig dissortada,
Déu meu, per fugir, perdo el meu únic bé, el sol dels meus ulls.
Alcina
Retorna l’esperança, jo te’l portaré!
Tu podràs amb mi gaudir d’ell feliç,
I fer que la teva joia arribi al meu plaer.
Angèlica
Un raig d’esperança, porta la pau al cor i consola l’ànima
Però on núvol s’alça de negra inquietud, que roba el meu cor, la dolça tranquil·litat.
ESCENA SEGONA
(Alcina, després Orlando amb la visera baixa, combatent amb Astolfo i encalçar-lo
Alcina
(Que el seu dolor m’inspiri pietat)
Orlando (a Ast0lfo)
Felló, que et cedeixo?
Astolfo (a Orlando)
El teu valor, no et serveix de res!
Alcina ( a Orlando)
Guerrer, abaixa la teva supèrbia i la teva espasa.
Orlando (alçant la visera)
Orlando no es rendeix tant fàcilment!
Astolfo
Orlando? (l’abraça)
Alcina (a part)
(Afalaguem i guanyem-nos aquest guerrer temut per arrabassar-lo
De les mans de les tropes furioses de Logistilla).
Il·lustre i valent campió, guerrer imbatut
I gran entre tots aquells que mai rendiren la llança o es bateren amb el ferro,
Deixa que els meus llavis en homenatge fervent,
Sobre la seva mà invencible posin humilment un respectuós petó
Orlando
No, poderosa deessa, tal com et crec, en això no sabria enganyar-te,
Atès que d’una tan rara i tan gran bellesa
No se’n pot enorgullir mai una dona mortal.
És a mi que li convé, per un humil petó
Sobre aquesta blanca mà depositar el meu cor.
Alcina (a part)
(Ah si pogués, aquest cor, consumir-se per mi!)
Astolfo (a part)
(Amor, vine a ajudar-me!)
Perdona el meu error, aquestes banderes desconegudes en són la causa.
Orlando
Per la graciosa reina tu no pots fer menys. Ah no podria també!
Si, podria, de l’Angèlica que estimo,
Igualment amb el preu de la meva sang.
Com amb el preu de las meva vida,
Contemplar la bellesa i complir els desitjos vessaria la meva sang, donaria la meva vida….
Alcina
El meu reialme afegeix com un nou sol per la seva graciosa mirada.
Afegeix, tu una nova glòria restant aquí, (t’ho prego), amb mi.
Orlando
De la meva voluntat tu ets d’ara en davant l’àrbitre.
Alcina
(Llença per mi, poderós déu de l’amor,
Contra aquest cor actiu la teva torxa i els teus dards)
Astolfo (a part)
La ingrata no ha fet no m’ha fet ni una sola mirada.
Alcina
Amor en els seus ulls instal·la el seu imperi;
Però aquesta mirada guerrera, que estremeix el terror, atemoreix el meu cor.
Tot i que l’esperança a la meva ànima turmentada aporta comoditat,
El temor reneix qui turmentava el meu cor.
ESCENA TERCERA
Orlando i Astolfo
Orlando
En els ulls d’aquesta bella, veig bé que l’Amor parli al teu favor.
Astolfo
Amic Orlando, no coneixes gens Alcina?
Orlando
Alcina?
Astolfo
Allí està el seu nom.
Orlando
Aquella que pot sotmetre el poder de l’infern?
Astolfo
Etern serà d’ara en davant el seu poder,
Ara que de l’urna s’empara, qui del savi Merlin recull la cendra,
I per guardar-la ha conduït
L’invulnerable, l’immortal Aronte.
Orlando
Qui, d’aquest monstre funest, concebut d’una bruixa i d’un dimoni?
Astolfo
Aquest guerrer invencible i poderós, armat, d’una porra de bronze i d’un cor ferotge.
Orlando
La sort em reserva un triomf esclatant.
Astolfo, del meu cor aprens la constància.
Agafa coratge i als primers raigs d’esperança crec j0 gaudir de feliços moments.
Astolfo
Tu m’ensenyes la constància, i tu vols que esperi,
Però aquests ulls superbs i intractables
No han donat pas una mirada als meus turments
I bressolant el meu esperit d’una dolça esperança
Per moments sospiro i al final em consolo.
ESCENA QUARTA
(Orlando després Bradamante)
Orlando
Amable déu de l’Amor. Ja que et plau aturem dins les teves cadenes,
Per un dolç esclavatge, envia al cor de la bella Angèlica,
Un dard tan ardent que ella cremi per mi
I que al final m’estimi.
Bradamante
Adorat Ruggier.. (qui Orlando)
Orlando!
Orlando
Bradamante! com pot ser?
Bradamante
Del meu Ruggiero vaig a la recerca.
Orlando
No t’ha donat ell la mà i la fe d’un espòs?
Bradamante
Una sort bàrbara, per fellonia me l’ha tornat a prendre.
Orlando
Desventurada!
Bradamante
La sàvia maga Melissa m’ha fet conèixer
Que aquí el meu estimat per un poder màgic
Als focs d’Alcina està destinat a consumir-se.
Orlando
Cossola’t cosí, si el nostre mag avui no ha mentit,
La sort omplirà les nostres esperances.
Però com has gosat entrar al reialme d’Alcina
Amb aquest arnès conegut de tothom, i sola?
Bradamante
Tinc per mi la poderosa Melissa i aquest anell,
Contra els encants i les trampes de la infàmia
Alcina, em valen totes les armes.
Orlando
Ara comprenc, vet aquí aquest poderós anell
Que protegeix de tot sortilegi a qui el porta.
Bradamante
I l’amago als ulls d’altri, tancant la boca.
Orlando
Però aquest arnés, aprovat en el combat,
I la teva il·lustre espasa que acaparen tants honors
Sabran debades el perill que corres.
Bradamante
Les teves paraules són generoses;
Però amagaré el meu nom a la cruel Alcina
No mostraré aquesta mirada guerrera
I menys m’assemblaré a Bradamante, seré menys ferotge.
Amagaré la meva fúria a aquest cor negre i vil,
Fins que l’espòs retorni al meu amor.
Però si l’infame em roba a aquell que jo estimo,
D’aquest braç sense pietat em trobarà els meus cops.
ESCENA CINQUENA
(Orlando sol)
Orlando
D’un coratge nou les paraules profètiques de Malagigi animen a partir d’ara el meu cor.
Lluny del seu déu embriac i tot acostumat, fixa els ulls en mi,
I em parla així amb el seu sagrat furor: “Orlando, el cel disposarà per tu,
Les fortunes de l’Amor, quan a Alcina tu robaràs les cendres il·lustres
On de Merlin respira l’ànima divina.
Espera i tu podràs rebre les glorioses palmes
Que la sort al teu valor destina.
Que l’immortal Guardià expiri sota els teus cops,
Que sigui desfet, vençut, el poder de la maga.
Oh, desitjos amorosos, no més alarmes, ni temors,
Esperem i aviat serem gloriosos i vosaltres contents:
Malagigi ho ha promès, ell no sabria mentir.
En aquest profund, en aquest món cec,
Que si precipita la sort
Tant contrària al meu cor, l’amor vencerà més fort amb l’ajuda del valor.
ESCENA SISENA
Un jardí deliciós, on si poden veure les dues fonts: una que extingeix i l’altre que fa néixer l’amor, lluny la mar agitada. Angèlica, Medoro ferit venint de la mar.
Angèlica
Mar tempestuós, com n’ets de semblant a l’onatge que ve a trastornar aquesta ànima amant.
L’ona, agitant l’onatge, és el amorós desig
Que agita dels meus mals el cruel dolor:
I tant aviat com l’arena queda al descobert, les ones furioses s’inflen i s’eleven fins el cel.
Medoro
Socors! ajuda!
Angèlica
Pobre home! què veig? una petita barca quasi engolida per les ones,
I a punt de naufragar! estranger, tingues coratge!
Rebutja les ones enemigues! perquè el veig estalvi de la ira de Neptú.
Medoro
Et veig a la fi, ídol del meu cor!
Angèlica
Què veig!, estimat tresor, en braços de la mort,
Les meves pregàries han sabut salvar-te!
Et torno a veure, al final t’estrenyo al meu pit
Però aquesta sang?
Medoro
Amb sento defallir
Angèlica
Vine, jeu aquí estimat.
Medoro
Veig la mort estendre sobre el meu front la seva tenebrosa ala.
Del meu costat traspassat l’ànima s’escapa;
Però la mort m’és ben dolça, en aquest moment, que la sort em destina a morir en els teus braços.
Angèlica
Déu misericordiós, qui vindrà a ajudar-me?
ESCENA SETENA
Els mateixos i Alcina
Alcina
Alcina!
Mentre que Angèlica sembla perduda, Alcina, amb paraules màgiques, guarí la ferida de Medoro.
Angèlica
Alcina, és així com tu em retornes el meu bé!
Veus, el lliri de l’amor és mort, i la rosada del cel….
Però de quin cel, déu, esperar la rosada?
Les meves llàgrimes i la meva sang, Alcina, bastaran per retornar-li la vida.
Alcina
Amb el meu poder n’hi ha prou.
Medoro
Qui em reclama a la vida?
Angèlica
He obert els ulls (a Alcina) aquesta celestial mirada,
La veig realment? és un somni?
Alcina
Hi veus només un feble efecte del meu poder.
Angèlica ( a Alcina)
I que em lliga a tu amb un deure etern.
(A Medoro). Tu respires altre cop, ànima meva estimada!
Medoro
Tinc el cor ple d’alegria i de joia, atès que contra el meu pit t’estrenyo vida meva!
Alcina
Expliquen els teus mals, perquè després de tantes alarmes,
És dolç recordar-les amb alegria.
Medoro
Després d’haver-te perdut et cerco a tot arreu,
Arribo a la platja, on el vaixell de Logistilla m’acull;
Però tan bon punt hem alçat les veles,
Navilis enemics ens envolten totalment, som atacats i vençuts.
Estic ferit i presoner; però Neptú irritat amenaça naufragar.
S’alleugereix per sostreure’s al seu furor,
El vaixell carregat d’inútils paquets.
I al principi soc engolit i amortallat a l’ona abans d’expirar,
Per les ones aquí i allà batut sense parar.
Per sobre de la mar em sento elevat, torno a veure el cel, i davant dels meus ulls
L’ona capritxosa posa una lleugera barca,
M’hi aferro fortament, i implorant ajuda,
Quan tenia la mort, és la vida el què trobo.
ESCENA VUITENA
(els mateixos i Orlando)
Orlando
Tu no podràs gaudir sempre de la pau,
Embriagat per la teva sort, rival audaç.
Alcina
(Orlando?)
Angèlica (a part)
Ai!
Medoro
(Estic perdut)
Orlando
Dona gràcies al cel que estiguis desarmat,
De la teva sang jo voldria…..
Angèlica
Què voldries fer tu?
Alcina (en veu baixa a Medoro)
Va, no tinguis cap por.
Angèlica
(A mi els meus artificis)
Medoro
(Oh sort fugaç)
Orlando (a Angèlica)
Empal·lideixes, cruel tigressa, esfinx d’enganys!
Alcina
Tu no saps Orlando, qui és aquest jovenet que et posa tan gelós:
D’Angèlica, la bella: és el seu cosí.
Medoro
(Déus al fi respiro)
Angèlica
Així m’ultratges tu, ingrat, tu dubtes del meu amor sincer, de la meva fidelitat?
Orlando
On em perdo.
Alcina
(Com, l’astúcia sap fingir hàbilment)
Orlando
Escolta, escolta estimada meva…
Angèlica
Soc doncs una esfinx, una tigressa:
Afegeix encara com aprendre d’amor alguna altre ofensa.
Jo una tigressa, mentider!, ets tu qui no ets per mi,
Per l’endebades, teu gelós temor.
Orlando (a Medoro)
Obtén per a mi el seu perdó….
Medoro
I com podria ser el teu rival?
Angèlica (fingint plorar)
Tristos i vans afectes! vols d’un cor ingrat la recompensa!
Orlando
Per aquesta bella mà que jo estrenyo humilment.
Medoro (en veu baixa, a Angèlica)
(És per ell estimada, què plores?)
Angèlica (en veu baixa a Medoro)
(No veus que fingeixo)
Alcina (a Angèlica)
Si t’ha insultat, m’insulta a mi, mira’l penedit, demana la teva gràcia.
Orlando
Bella, perdona’m.
Angèlica
Dubtes de la meva fe, i encara no saps que el meu cor és teu i que tu ets l’home que adoro?
Orlando
Oh bella mà!
Angèlica
Que ella et sigui la penyora d’una fe innocent.
Medoro (en veu baixa, a Angèlica)
(Angèlica…)
Angèlica
Calla!
Medoro (en veu baixa a Alcina)
(Fingeix de veritat?)
Alcina
(No ho veus?)
Medoro
Quin suplici!
Orlando (a Angèlica)
Els bells ulls on L’Amor fa brillar les torxes.
Angèlica
Si són bells, és per tu que ho són.
Medoro
Déu!
Angèlica
(Encara estàs gelós?)
Orlando
No
Angèlica
Llavors no diguis res.
Només tu ets d’aquests ulls, només tu ets d’aquest cor
(A Medoro) no diguis res
És a tu que estimo, el meu estimat, no et vull gelós,
Creu que t’estimo, soc teva el déu que adoro, ídol del meu cor.
Orlando
Ai, cruel gelosia que devora els cors.
Després de la meva estimada, tu em fas culpable (a Alcina) tu pietosa Alcina,
Has sabut treure del meu pit aquesta vil sospita,
(A Medoro), perdona amic, perquè l’amor és cec,
Massa cruel és l’arquer diví,
Quan el cor d’un amant sincer, d’una freda gelosia, espargeix el verí.
Però la meva ànima es consola, al pensament que les meves alarmes,
En el cor d’aquella que estimo, han fet néixer la pietat.
ESCENA NOVENA
Alcina i Medoro
Alcina
Medoro, tu baixes els ulls, estàs afligit?
Prou de sospirar.
Medoro
Cel! qui hauria cregut, que Angèlica en un sol instant,
Pogué a un altre de l’amor esdevenir inconstant?
Alcina
No coneixes encara les astúcies d’un cor amant.
Medoro
D’astúcies no en te necessitat
Perquè dins del seu pit manté un cor sincer.
Quan aquella que adoro n’estima un altre
Hauria de sofrir, i hauria de callar-me?
Alcina
Sofrir i callar és l’únic vertader amor.
Medoro
Trenco els lligams de la pèrfida d’aquests ulls, aprendré la inconstància
Si a partir d’ara aquella que estimo
Es mostra infidel al seu adorador, tornaré a esperar.
ESCENA DESENA
(Alcina, Ruggiero)
Alcina
Innocent jovenet, encara no saps com amb els seus dards l’Amor fereix els cors.
Però també vindrà el dia que tu pensaràs d’una altre manera,
Si jo no tenia més que un sol amant
Seria corrent entre totes les dones,
Però, quina aventura és aquesta?
D’un cavall alat veig un cavaller que davalla armat.
Dirigeix les seu pas vers mi. Qui pot ser?
Ruggiero
El cel sigui lloat, el teu peu, en fi, Ruggiero
Trepitja a terra, un sol que es tracta: perquè el benaurat Elisi
Aquest lloc em sembla ser la imatge.
Alcina (a part)
(Que és esplèndid)
Atès que, per la meva més gran felicitat,
Davallat del cel, tu honores el meu reialme,
Amable cavaller, diguem doncs, qui ets tu?
Ruggiero
Soc Ruggiero, i crec estar al cel,
Perquè aquí tot respira bellesa celestial.
Alcina
Aquí, on soc la reina, valerós Ruggiero, aquí tu ets el senyor.
Ruggiero
És massa honor el que em fas.
Alcina
Alcina, no deu menys a la teva fama
(A part) i al teu bell semblant
Ruggiero (a part)
(No més la meva Bradamante només en bellesa i noblesa, li pot comparar.)
Alcina
Em fixa els ulls, després parla a si mateix: de les meves mirades aquí està la nova presa.
Ruggiero (a part)
(Però no, la meva Bradamante és mil cops més bella)
Alcina
Vine a seure a prop meu, a l’ombra dels arbres,
(Seu entre les dues fonts)
Vine a reposar el flanc, vine doncs a refrescar-te amb aquesta aigua tranquil·la.
Ruggiero
Brosta tan clara!
Alcina
Tasta amb mi aquesta aigua cristallina (quedarà pres en l’esquer?
Ruggiero
Mai he begut una aigua tan fresca.
Alcina (a part)
Si tenia en el seu cor alguna flama amorosa,
Aquesta aigua ha esborrat tot l’ardor.
(A Rugggiero) aquesta aigua tan lleugera amic,
Ha acabat amb la set que et cremava?
(L’estic apressant a poc a poc en les meves xarxes.)
Ruggiero
Si, Alcina, és veritat, el meu cor més lliurament i joiós respira.
Alcina
Però encara és més dolça
(Ara ha caigut en la trampa)
Ruggiero
És l’ambrosia del nèctar de Júpiter?
Alcina
Per mi l’aigua màgica encén en el meu cor una passió, i de tota altra bellesa estimada per ell esborra la imatge.
Ruggiero
Quins són els teus encisos senyora.
Els meus ulls mai han vist cap altre igual a tu,
I pot ser mai beuran tanta gràcia, perdona la meva temeritat.
Alcina
Aquests són dels teus bells ulls les dos sols bessons què només, per els seus raigs,
Fan la meva cara amable.
ESCENA ONZENA
Els mateixos i Bradamante.
Bradamante
Estic cercant en Ruggiero, i el trobo presoner a les xarxes de la Maga,
Dissortada! invisible i gelosa escoltem el què diu.
Ruggiero (a Alcina)
Veig el teus bells ulls, brillar aquesta flama que abraçarà el meu cor amorós.
Bradamante
(Dissortada!)
Alcina
Quin és aquest amor, que pels teus llavis així em parla.
Bradamante
Tramposa
Alcina
(Ja sospira)
Ruggiero
T’admiro bella el poder dels teus ulls,
Que fa que el meu cor malgrat tot l’adori,
D’una audàcia insensata, si t’adoro estimada,
No em diràs culpable?
Alcina
Et diré davant teu que t’estimava, i juraré estimar-te sempre.
Bradamante (a part)
(Pèrfida)
Ruggiero (a Alcina)
Ets tan formosa!
Bradamante (a Ruggiero)
Traïdor, aquesta és la fe que m’has jurat!
Aquest és l’amor que em prometies!
Alcina (a Ruggiero)
Qui és aquesta?
Ruggiero (a Alcina)
No la conec
Bradamante (a part)
(On em perdo)
Soc Olimpia (amaguem-nos sota aquest nom)
Vet aquí el pèrfid Bireno.
L’ingrat, havent-me promès els dolços lligams d’himeneu,
Desflora sobre el meu pit el lliri més càndid,
I després m’abandona: Si sospira, els seus sospirs no són més que mentides.
Alcina (a Ruggiero)
Que diu de Bireno?
Ruggiero
Delira
Alcina
Olimpia, de la teva dissort, en deploro l’injust rigor.
Però tu veuràs que aquest no és pas Bireno.
Bradamante
Ai! això no és veritat!
Ruggiero
Apaivaga els teus turments, bella, soc Ruggiero.
Bradamante
No em reconeix? és una trampa?, malvat menteixes,
Perquè conec Ruggiero, però deixem-lo amb la seva folia: marxem cor meu.
Alcina
Segueixo els teus passos, estimat meu.
Bradamante
Traïdor!
Ruggiero
Només de tu, dolç amor meu, aquest cor rebrà pau i confort,
Els teus bells ulls plens de gràcia, són les estrelles
Per les quals l’amor em guia a port.
ESCENA DOTZENA
(Alcina i Bradamante)
Bradamante
Monstre cruel!
Alcina
Escolte’m bé, t’equivoques.
Bradamante
L’infidel que em va prometre la seva fe,
Que cent vegades, mil vegades als meus ulls,
Feu jurament d’esser l’amant més fidel,
Que mai en el seu cor portava la flama de l’amor.
Alcina
Bella, vas errada, perquè aquest no és Bireno.
Bradamante
No, no et crec pas, no, no, vull seguir-lo, no te’n riuràs sempre del meu dolor (marxa).
ESCENA TRETZENA
(Alcina sola)
Alzina
Si creu Bireno, s’equivoca;
Si creu Ruggiero, és en debades que ella n’espera fidelitat,
Ell ja cedeix al poder dels meus ulls,
Si el segueix, el meu cor no tem res, Ruggiero és meu.
Dels raigs del sol, en són amoroses les roses i les violetes,
I per tant el sol amb els seus raigs ardents, de vegades les fa esllanguir.
Tot i que aquell que jo adoro, crema en el seu cor un foc nou
Estimarà sempre, constant la meva fidelitat.