Lieder per a qualsevol veu i piano
D 639 -949
Widerschein/Reflex
Any 1828 maig? (segona versió)
Primera publicació 1820 (Primera versió – text original )
1985 (Segona versió – text original
1832 (Segona versió – text revisió)
1895 (Segona versió – segon text revisió)
En clau de R major (Primera versió)
Si bemoll major (Segona versió)
Indicació de temps.- Una cançó (2 versions):
Langsam, zögernd (A poc a poc, vacil·lant) (Ambues versions)
Llibretista.- Franz Xaver von Schlechta (1796–1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Se suposa que la pesca us ha de fer pacient, però mentre en Tom es troba en aquest pont mirant cap a l’aigua, sent que el temps comença a arrossegar-se. Això és perquè no està esperant que el peix mossega sinó l’arribada de la seva estimada. És només quan fixa els seus ulls a la superfície del riu que aconsegueix “entrar a la zona”. Quan el reflex de la noia apareix a l’aigua, ja no és capaç de girar-se. És la imatge dins i sobre l’aigua que l’estira.
No només els pescadors estan més interessats en les imatges i les reflexions que no pas en la pròpia gent, és clar.
Widerschein
Harrt ein Fischer auf der Brücke,
Die Geliebte säumt,
Schmollend taucht er seine Blicke
In den Bach und träumt.
Doch die lauscht im nahen Flieder,
Und ihr Bildchen strahlt
Jetzt aus klaren Wellen wider,
Treuer nie gemalt.
Und er sieht’s! Und der Fischer kennt die Bänder,
Kennt den süßen Schein,
Und er hält sich am Geländer,
Sonst zieht’s ihn hinein.
Reflex
Un pescador espera damunt el pont,
la seva estimada és en retard,
enutjat, endinsa el seu esguard
en el rierol i somia.
Però ella sotja amagada en els lilàs vorers
i adés la seva imatge es reflexa
a les ones d’aigua clara,
fidel com un retrat.
I ell la veu! Reconeix les cintes
i la seva dolça semblança,
i s’aferra a la barana
per no ser atret cap avall.