Partsong per a cor mixt i piano
D 942 Op. posth. 136
Cantata “Mirjams Siegesgesang”/El cant de victòria de Míriam
Any 1828
Primera publicació 1828
Indicació de temps.- 1 Rührt die Cymbel, schlagt die Saiten, lasst den Hall estregen weit: Allegro giusto
2 Aus Egypten vor dem Volke wie der Hirt, den Stab zur Huth: Allegretto
3 Doch der Horizont er dunkelt, Ross und Reiter lösst sich los: Allegro agitato
4 Sist der Herr in seinem Grimme: Allegro moderato
5 Tauchst du auf, Pharao?: Andantino
6 Drum mit Cymbeln und sit Saiten lasst den Hall es tragen weit: Tempo I
Llibretista.- Franz Grillparzer (1791–1872)
Llenguatge.- Alemany
Per a soprano, cor mixt i piano
Període Romàntic
Una de les últimes peces de Franz Schubert que va passar abans d’orquestrar la part original per a piano. Franz Lachner va proposar una orquestració poc després de la mort de Schubert.
Schubert va rebre un manuscrit de Grillparzer, on el text podria haver estat lleugerament diferent del que es va publicar el 1829 a l’article titulat Franz Schubert’s Todtenfeier in Monatsbericht der Gesellschaft der Musikfreunde, explicant així les diferències textuals. A les obres col·leccionades de Grillparzer, el poema té el subtítol “Als Cantate-Text für Franz Schubert, und von ihm componirt.”.
Mirjams Siegesgesang
Rührt die Cymbel, schlagt die Saiten,
Laßt den Hall es tragen weit;
Groß der Herr zu allen Zeiten,
Heute groß vor aller Zeit.
Chor. Groß der Herr zu allen Zeiten,
Heute groß vor aller Zeit.
Aus Egypten vor dem Volke,
Wie der Hirt, den Stab zur Hut,
Zogst du her dein Stab die Wolke,
Und dein Arm des Feuers Glut!
Chor. Zieh ein Hirt vor deinem Volke,
Stark dein Arm, dein Auge Glut.
Und das Meer hört deine Stimme,
Thut sich auf dem Zug, wird Land.
Scheu des Meeres Ungethüme
Schaun durch die krystallne Wand.
Chor. Wir vertrauten deiner Stimme,
Traten froh das neue Land.
Doch der Horizont erdunkelt,
Roß und Reiter löst sich los,
Hörner lärmen, Eisen funkelt:
Es ist Pharao und sein Troß.
Chor. Herr, von der Gefahr umdunkelt,
Hilflos wir, dort Mann und Roß.
Und die Feinde, mordentglommen,
Drängen nach auf sich’rem Pfad;
Jetzt und jetzt – da horch, welch’ Säuseln,
Wehen, Murmeln, Dröhnen – Sturm!
‘s ist der Herr in seinem Grimme,
Einstürzt rings der Wasserthurm.
Mann und Pferd,
Roß und Reiter
Eingewickelt, umsponnen,
Vom Netze der Gefahr.
Zerbrochen die Speichen ihrer Wagen,
Todt der Lenker, todt das Gespann.
Tauchst du auf, Pharao?
Hinab, hinunter,
Hinunter in den Abgrund,
Schwarz wie deine Brust.
Und das Meer hat nun vollzogen,
Lautlos rollen seine Wogen,
Nimmer gibt es, was es barg,
Eine Wüste, Grab zugleich und Sarg.
Chor. Tauchst du auf, Pharao?
Hinab, hinunter,
Hinunter in den Abgrund,
Schwarz wie deine Brust.
Schrecklich hat der Herr vollzogen,
Lautlos ziehn des Meeres Wogen;
Wer erräth noch, was es barg?
Frevlergrab zugleich und Sarg. –
Drum mit Cymbeln und mit Saiten,
Laßt den Hall es tragen weit,
Groß der Herr zu allen Zeiten,
Heute groß vor aller Zeit.
Chor. Groß der Herr zu allen Zeiten.
El cant de victòria de Míriam
Feu batre els címbals, toqueu les cordes,
que llur ressò els porti ben lluny;
gran és el Senyor per tots els temps,
avui és un gran dia entre tots.
Cor: Gran és el Senyor per tots els temps,
avui és un gran dia entre tots.
Des d’Egipte, al davant del poble,
com un pastor amb el bastó per protecció,
has vingut aquí amb un núvol com bastó
i com braç, l’ardor del foc!
Cor: Vine, un pastor al davant del poble,
fort és el teu braç i els teus ulls com un foc.
I el mar ha sentit la teva veu,
s’ha obert de cop i ha esdevingut terra.
Temorencs per la monstruositat del mar,
esguardem a través la paret cristal·lina.
Cor: Fent confiança en la teva veu,
entrarem joiosos a la nova terra.
Però l’horitzó s’enfosqueix,
corsers i cavallers es desfermen,
sonen els corns, centellegen les espases:
és el faraó i la seva tropa.
Cor: Senyor, ofuscats per el perill,
desemparats, homes i corsers vénen per nosaltres.
I els enemics, ardents per delmar,
s’apressen damunt un camí segur;
adés – escolteu allà quin brogit,
bufegant, mormolant, retrunyint, com una tempesta!
És el Senyor en la seva fúria,
a llur voltant, la torre d’aigua s’esfondra.
Homes i cavalls,
corsers i cavallers,
són embolcallats, recoberts
per la perillosa xarxa.
Trencades les rodes de llurs carros,
morts els conductors, morts els cavalls.
Vols emergir faraó?
Avall, al fons,
al fons a l’abisme
negre com el teu cor.
I el mar s’ha emplenat de nou,
silents rodolen les seves onades,
ningú podria endevinar el que amaga,
un ermàs, tomba i taüt a la vegada.
Cor: Vols emergir faraó?
Avall, al fons,
al fons a l’abisme
negre com el teu cor.
Terriblement ho ha consumat el Senyor,
silents passen les onades del mar;
qui podria endevinar el que amaga?
Tombes sacrílegues i taüts a la vegada.
Així doncs amb els címbals i les cordes
que llur ressò els porti ben lluny,
gran és el Senyor per tots els temps,
avui és un gran dia entre tots.
Cor: Gran és el Senyor per tots els temps.
En la música social, a la qual pertany una gran part de les composicions de cançons de Franz Schubert, les composicions vocals polifòniques es van popularitzar molt al voltant del 1800 com a part de la cultura musical burgesa i el cant comunitari. Tanmateix, no és del tot exacte descriure les peces de Schubert per a diverses veus masculines o femenines –algunes a cappella, algunes amb piano o altres acompanyaments instrumentals– com a cançons corals, ja que en aquella època eren interpretades principalment per solistes. No obstant això, ja existien cors amateurs com la Societat d’Amics de la Música de Viena, que organitzaven concerts regularment, i per tant, les cançons polifòniques de Schubert sovint arribaven a un públic més ampli més ràpidament que les seves cançons solistes interpretades en cercles privats. Així, la música social havia fet el pas a la sala de concerts. El nom de Schubert va aparèixer per primera vegada en un programa dels Amics de la Música el 25 de gener de 1821. Algunes de les seves cançons més conegudes per a cors masculins i femenins amb piano es recullen en aquesta Schubertade, incloent-hi la barcarolla suaument oscil·lant “Der Gondelfahrer”, en què Schubert evoca la llum de la lluna brillant als canals venecians, i “Ständchen”, que va ser concebuda com una serenata d’aniversari. Schubert va escriure una de les seves cinc adaptacions de “Nur wer die Sehnsucht kennt” (Només qui coneix l’anhel) de Mignon del Wilhelm Meister de Goethe per a un cor masculí de cinc veus. Representa una característica única entre les seves cançons polifòniques, que expressa el profund dolor espiritual de Mignon a través d’una harmonia sofisticada i el tractament refinat del text. Una posició destacada entre les seves peces religioses no destinades a la interpretació a l’església l’ocupa “Mirjams Siegesgesang”, en què els cors masculins i femenins finalment s’uneixen per encarnar el poble israelita. El cor respon a una soprano solista com a cantant principal. Aquesta obra a gran escala representa l’Èxode del poble d’Israel d’Egipte, liderat per la profetessa Miriam. El seu himne de lloança en tres moviments culmina en una impressionant fuga coral.