Lieder per a qualsevol veu i piano
D 937
Lebensmut/El coratge de viure
Any 1828
Primera publicació 1872
En clau de si bemoll major
Llibretista.- Ludwig Rellstab (1799-1860)
Llenguatge.- Alemany
Fragment
Per a veu i piano
Període RomànticLa composició de Schubert del “Lebensmut” (Coratge per viure) de Ludwig Rellstab (D. 937) s’interromp després d’una estrofa i acaba sense un postludi per a piano ni tan sols una cadència final. Això ha portat alguns estudiosos a afirmar que el Lebensmut no és una cançó acabada i alguns cantants, sobretot Dietrich Fischer-Dieskau , a negar-se a programar-lo. Hi ha bons arguments per afirmar que el Lebensmut està inacabat: l’estat del manuscrit i la impossibilitat d’adaptar la tercera i última estrofa del Rellstab (una refutació trista del coratge per viure amb la menció de la inevitabilitat de la mort) a la música de Schubert . I, tanmateix, el que existeix del Lebensmut encaixa meravellosament bé amb les dues primeres estrofes de Rellstab (la melodia vocal heroica i l’acompanyament de piano saltant són segurament entre les invencions més felices de Schubert ) i sembla una llàstima relegar el Lebensmut al regne de l’inacabat.
James Leonard
Lebensmut
Fröhlicher Lebensmut
Braust in dem raschen Blut;
Sprudelnd und silberhell
Rauschet der Lebensquell.
Doch eh’ die Stunde flieht,
Ehe der Geist verglüht,
Schöpft aus der klaren Flut
Fröhlichen Lebensmut!
Mutigen Sprung gewagt;
Nimmer gewinnt, wer zagt;
Schnell ist das Wechselglück,
Dein ist der Augenblick.
Wer keinen Sprung versucht,
Bricht keine süße Frucht,
Auf! Wer das Glück erjagt,
Mutigen Sprung gewagt.
Mutig umarmt den Tod!
Trifft Euch sein Machtgebot.
Nehmt Euer volles Glas,
Stoßt an sein Stundenglas;
Des Todes Brüderschaft
Öffnet des Lebens Haft.
Neu glänzt ein Morgenrot:
Mutig umarmt den Tod!
El coratge de viure
Un joiós coratge de viure
brunzeix en la sang rabent;
borbollejant i lluminosa com l’argent
remoreja la font de la vida.
Però abans que l’hora hagi fugit,
abans que l’esperit s’hagi extingit,
extreu de les aigües clares,
un joiós coratge de viure!
S’ha de gosar el salt coratjós;
no guanya mai qui té por;
la sort canvia de pressa,
ara és el teu moment.
Qui no s’arrisca a fer el salt,
no collirà mai fruita dolça,
amunt! El qui la fortuna assoleix
és que ha gosat fer el salt coratjós.
La mort abraça amb bravura!
Quan us arriba el seu dictat poderós.
Preneu la vostra copa plena
i feu-la dringar en el seu rellotge de sorra;
la fraternitat de la mort
obre la presó de la vida.
Una nova albada resplendirà:
la mort abraça amb bravura!