Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 911 Op. 89
Cicle de cançons Winterreise
Viatge d’hivern
Any 1827 febrer
Primera publicació 1828
Indicació de temps.- 24 cançons
1. Gute Nacht
2. Die Wetterfahne
3. Gefrorne Tränen
4. Erstarrung
5. Der Lindenbaum
6. Wasserflut
7. Auf dem Flusse
8. Rückblick
9. Irrlicht
10. Rast
11. Frühlingstraum
12. Einsamkeit
13. Die Post
14. Der greise Kopf
15. Die Krähe
16. Letzte Hoffnung
17. Im Dorfe
18. Der stürmische Morgen
19. Täuschung
20. Der Wegweiser
21. Das Wirtshaus
22. Mut
23. Die Nebensonnen
24. Der Leiermann
5 songs (1st versions):
7b. Auf dem Flusse
10b. Rast
11b. Frühlingstraum
22b. Mut
23b. Die Nebensonnen
Llibretista.- Johann Ludwig Wilhelm Müller (1794–1827)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Winterreise narra, sense cap línia argumental clara, el passeig d’un caminant a través d’un paisatge d’hivern, després de saber —fet que es deixa entreveure vagament al primer lied—[3] que la seva estimada l’ha rebutjat. Aquest cicle de lieder destaca per la seva intensitat emocional, tot traspuant una crisi existencial que semblava alinear-se amb la situació personal del mateix Schubert, que compongué l’obra durant el darrers anys de la seva vida. Així doncs, es podria considerar que Winterreise és una catarsi del mateix compositor.
Rückblick
Es brennt mir unter beiden Sohlen,
Tret ich auch schon auf Eis und Schnee,
Ich möcht nicht wieder Atem holen,
Bis ich nicht mehr die Türme seh,
Hab mich an jedem Stein gestoßen,
So eilt’ ich zu der Stadt hinaus,
Die Krähen warfen Bäll und Schloßen
Auf meinen Hut von jedem Haus.
Wie anders hast du mich empfangen,
Du Stadt der Unbeständigkeit,
An deinen blanken Fenstern sangen
Die Lerch und Nachtigall im Streit.
Die runden Lindenbäume blühten,
Die klaren Rinnen rauschten hell,
Und, ach, zwei Mädchenaugen glühten,
Da war’s geschehn um dich, Gesell.
Kömmt mir der Tag in die Gedanken,
Möcht ich noch einmal rückwärts sehn,
Möcht ich zurücke wieder wanken,
Vor ihrem Hause stille stehn.
Mirant enrere
Sento una cremor sota les plantes dels dos peus,
tot i que camino sobre gel i neu.
No tinc ganes de tornar a aturar-me per recuperar l’alè
fins que ja no pugui veure les torres.
He ensopegat amb cada pedra;
tanta era la meva pressa per sortir del poble;
els corbs han estat llançant boles de neu i calamarsa
al meu barret des de totes les cases.
Que diferent em vas rebre,
poble d’inconstància!
A les teves finestres brillants hi havia una
competició de cançons entre les aloses i els rossinyols.
Els til·lers rodons eren en flor,
els canals clars d’aigua burbujejaven intensament,
i oh, els dos ulls d’una noia brillaven! –
Tot això va passar per culpa teva, amic meu!
Si mai records d’aquell dia em vénen al cap,
vull mirar enrere de nou,
vull tornar enrere trontollant
i quedar-me quiet davant de casa seva .