Lieder per a qualsevol veu i piano
D 891 Op. 106 Nº4
An Sylvia
Any 1826
Primera publicació 1828
En clau de la major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- William Shakespeare (1564–1616)
Eduard von Bauernfeld (1802–1890), traducció alemanya
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Sra. Marie Pachler
El Lied An Silvia, el text del qual està extret de l’obra *Els dos gentilhomes de Verona* de Shakespeare, es basa en una estructura estròfica senzilla, que dóna espai a una cantabilitat fluida que s’adapta bé a la naturalesa suau i serena del text. Cadascuna de les tres estrofes està formada per tres períodes musicals, recolzats pel mateix acompanyament de piano; es notarà com, al final de les dues primeres, hi ha un breu i refinat ressò del piano a l’últim compàs de la cançó, mentre que tota l’estrofe està emmarcada per una introducció i una coda instrumental.
An Sylvia
Was ist Silvia, saget an,
Dass sie die weite Flur preist?
Schön und zart seh ich sie nahn,
Auf Himmels Gunst und Spur weist,
Dass ihr Alles untertan.
Ist sie schön und gut dazu?
Reiz labt wie milde Kindheit,
Ihrem Aug eilt Amor zu,
Dort heilt er seine Blindheit
Und verweilt in süßer Ruh.
Darum Silvia tön, o Sang,
Der holden Silvia Ehren,
Jeden Reiz besiegt sie lang,
Den Erde kann gewähren,
Kränze ihr und Saitenklang.
Cançó (Qui és la Sílvia?)
Què té Sílvia, digues-nos,
que porta els prats del voltant a lloar-la?
Puc veure com s’acosta, bella i tendra,
la benevolència i el rastre del cel signifiquen
que tot li ha d’estar subjecte.
A més d’això, és bella i bona?
L’encant calma com una dolça infància;
Cupido corre cap als seus ulls,
li cura la ceguesa allà
i habita en un dolç repòs.
Per tant, que ressonin cants per a Sílvia,
en honor de la bella Sílvia;
fa temps que ella ha conquerit tots els encants
que la terra pot concedir:
que tingui garlandes i que toqui cordes!