Lieder per a qualsevol veu i piano
D 880 Op. 80 Nº3
Im Freien/A l’aire lliure
Any 1826
Primera publicació 1827
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Mässig mit Innigkeit (Moderadament, amb intimitat)
Llibretista.- Johann Gabriel Seidl (1804–1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per Joseph Witteczek
Im Freien
Draußen in der weiten Nacht
Steh ich wieder nun,
Ihre helle Sternenpracht
Lässt mein Herz nicht ruhn.
Tausend Arme winken mir
Süß begehrend zu,
Tausend Stimmen rufen hier:
Grüß dich, Trauter, du.
O ich weiß auch, was mich zieht,
Weiß auch, was mich ruft,
Was wie Freundes Gruß und Lied
Locket durch die Luft.
Siehst du dort das Hüttchen stehn,
Drauf der Mondschein ruht?
Durch die blanken Scheiben sehn
Augen, die mir gut.
Siehst du dort das Haus am Bach,
Das der Mond bescheint?
Unter seinem trauten Dach
Schläft mein liebster Freund.
Siehst du jenen Baum, der voll
Silberflocken flimmt?
O wie oft mein Busen schwoll,
Froher dort gestimmt!
Jedes Plätzchen, das mir winkt,
Ist ein lieber Platz,
Und wohin ein Strahl nur sinkt,
Lockt ein teurer Schatz.
Drum auch winkt mir’s überall
So begehrend hier,
Drum auch ruft es, wie der Schall
Trauter Liebe mir.
A l’aire lliure
A fora, en l’extensa nit,
ara torno a ser aquí:
la brillant esplendor dels seus estels
no permetrà que el meu cor descansi!
Mil braços em criden
amb un dolç desig,
mil veus em criden aquí:
“Salutacions, íntim amic!”
Oh, sé què m’atrau
i sé què em crida,
com la salutació i la cançó d’un amic,
que m’arrossega per l’aire.
Pots veure aquella caseta que hi ha allà dret,
sobre la qual s’ha posat la llum de la lluna?
Mirant a través dels vidres brillants de la finestra,
hi ha ulls que m’estimen!
Pots veure aquella casa allà vora el rierol
Il·luminada per la lluna?
Sota el seu sostre íntim
El meu amic més estimat dorm.
Pots veure aquell arbre que està cobert de
flocs de plata brillants?
Oh, quantes vegades el meu pit s’ha inflat
allà amb una sensació de felicitat més gran!
Cada petit racó que em crida
és un lloc preciós;
i allà on cau un raig de lluna,
un tresor valuós m’atrau.
Per tant, a tot arreu em criden
amb tant de desig aquí,
per tant, puc sentir la crida, com el so
d’un amor íntim, que ressona fins a mi.