Lieder per a qualsevol veu i piano
D 865 Op. 105 Nº1
Widerspruch/Contradicció
Any 1828 agost (ambdues versions)
En clau de re major ambdues versions
Primera publicació 1828 ambdues versions
Indicació de temps.- Ziemlich geschwinde (Bastant ràpidament)
Llibretista.- Johann Gabriel Seidl (1804–1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano – També hi ha una versió per a cor d’homes i piano
Període Romàntic
Widerspruch
Wenn ich durch Busch und Zweig
Brech auf beschränktem Steig,
Wird mir so weit, so frei,
Will mir das Herz entzwei.
Rings dann im Waldeshaus
Rücken die Wänd’ hinaus,
Wölbt sich das Laubgemach
Hoch mir zum Schwindeldach,
Webt sich der Blätter schier
Jedes zur Schwinge mir,
Daß sich mein Herz so weit
Sehnt nach Unendlichkeit.
Doch wann im weiten Raum
Hoch am Gebirgessaum,
Über dem Tal ich steh,
Nieder zum Tale seh,
Ach, wie beschränkt, wie eng,
Wird mir’s im Luftgedräng;
Rings auf mein Haupt so schwer
Nicken die Wolken her,
Nieder zu stürzen droht
Rings mir das Abendrot,
Und in ein Kämmerlein
Sehnt sich mein Herz hinein.
Contradicció
Quan travessant maleses i brancatges
surto d’estrets viaranys,
tot m’esdevé tan extens, tan lliure,
que el cor se’m vol partir en dos.
Llavors a l’entorn d’aquesta llar forestal
els murs es fan enrere,
es vincla damunt meu l’estança de fullatge
formant una teulada d’alçada vertiginosa
Gairebé cada fulla s’entrellaça
creant ales per a mi,
de forma que el meu cor, fins a l’extrem,
anhela la infinitat
Però quan estic en l’ample espai,
a dalt, al voral de la muntanya,
per damunt de la vall
i miro cap a baix,
ai, que limitat, que estret,
tot m’esdevé en l’aire opressiu;
els núvols s’abalancen tan feixugament
al voltant del meu cap,
amenaçant d’estimbar-me
m’envolta la vermellor del capvespre
i en una petita cambra
voldria estar el meu cor.
Versió per a cor d’homes i piano