Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 857 Op. posth. 124 Nº1
Dues cançons Zwei Szenen aus dem Schauspiel “Lacrimas”
Cançó Nº1 Lied der Delphine/Cançó de Delfina
Any 1825
Primera publicació 1829
En clau de la major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament) En mi major
Mässige Bewegung (Exercici moderat) En la major
Llibretista.- Christian Wilhelm von Schütz (1776–1847)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Lied der Delphine
Ach was soll ich beginnen
Vor Liebe?
Ach, wie sie innig durchdringet
Mein Innres!
Siehe, Jüngling, das Kleinste
Vom Scheitel
Bis zur Sohl’, ist dir einzig
Geweihet.
O Blumen! Blumen! verwelket,
Euch pfleget
Nur, bis sie Lieb’ erkennet,
Die Seele.
Nichts will ich thun, wissen und haben,
Gedanken
Der Liebe, die mächtig mich faßte,
Nur tragen.
Immer sinn’ ich, was ich aus Inbrunst
Wohl könne thun,
Doch zu sehr hält mich Liebe im Druck,
Nichts läßt sie zu.
Jetzt, da ich liebe, mögt’ ich erst leben,
Und sterbe,
Jetzt, da ich liebe, mögt’ ich hell brennen,
Und welke.
Wozu auch Blumen reihen und wässern?
Entblättert!
So sieht, wie mich Liebe entkräftet,
Sein Spähen.
Der Rose Wange will bleichen,
Auch meine.
Ihr Schmuck zerfällt, wie verscheinen
Die Kleider.
Ach Jüngling, da du mich erfreuest
Durch Treue,
Wie kann mich mit Schmerz so bestreuen
Die Freude?
Cançó de Delfina
Ai, què haig de començar a fer
per l’amor?
Ai, com penetra profundament
al meu interior!
Guaita, jovencell, la part més petita de mi
des del coronell
fins a la planta dels peus,
està dedicada solament a tu.
Oh flors! Flors! Marciu-vos,
l’ànima té cura de vosaltres
només fins que coneix
l’amor.
No vull fer, saber o tenir res
que no siguin pensaments
d’amor
que s’aferren a mi amb força.
Amb fervor, penso sempre
què podria fer
però l’amor em prem massa fort
i no em deixa fer res.
Ara que estimo, voldria fulgentment
abrusar-me
i després marcir.
Per a què arranjar flors i regar-les?
Elles perden les fulles!
Així, amb el seu sotjar,
ell veu com l’amor m’afebleix.
Les galtes de la rosa empal·lideixen,
les meves també.
El seu ornament es fa trossos,
tal com es deterioren els vestits.
Ai, jovencell, ja que em complaus
amb la teva fidelitat,
com pot aquesta joia espargir-me de dolor?