Lieder per a qualsevol veu i piano
D 853 op 93 Nº2
Auf der Bruck/Damunt del Bruck
Any 1825 Març o Agost (1a versió)
1827 Setembre (?) (2a versió)
Primera publicació 1835 (1a versió)
1828 (2a versió)
En clau de Sol major (1a versió)
La bemoll major (2a versió)
Indicació de temps.- Una cançó, les dues versions.
Geschwind (Rapidament) ambdues versions
Llibretista.- Ernst Konrad Friedrich Schulze (1789–1817)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Auf der Bruck
Frisch trabe sonder Ruh’ und Rast,
Mein gutes Roß, durch Nacht und Regen!
Was scheust du dich vor Busch und Ast
Und strauchelst auf den wilden Wegen?
Dehnt auch der Wald sich tief und dicht,
Doch muß er endlich sich erschließen,
Und freundlich wird ein fernes Licht
Uns aus dem dunkeln Thale grüßen.
Wohl könnt’ ich über Berg und Feld
Auf deinem schlanken Rücken fliegen
Und mich am bunten Spiel der Welt,
An holden Bildern mich vergnügen;
Manch Auge lacht mir traulich zu
Und beut mit Frieden, Lieb’ und Freude,
Und dennoch eil’ ich ohne Ruh,
Zurück, zurück zu meinem Leide.
Denn schon drey Tage war ich fern
Von ihr, die ewig mich gebunden;
Drey Tage waren Sonn’ und Stern
Und Erd’ und Himmel mir verschwunden.
Von Lust und Leiden, die mein Herz
Bey ihr bald heilten, bald zerrissen,
Fühlt’ ich drey Tage nur den Schmerz,
Und ach, die Freude mußt’ ich missen!
Weit sehn wir über Land und See
Zur wärmern Flur den Vogel fliegen;
Wie sollte denn die Liebe je
In ihrem Pfade sich betrügen?
Drum trabe muthig durch die Nacht!
Und schwinden auch die dunkeln Bahnen,
Der Sehnsucht helles Auge wacht,
Und sicher führt mich süßes Ahnen.
Damunt del Bruck (Mirador prop de la ciutat de Göttingen al nord d’Alemanya.)
Vigorós, trota sense pausa ni repòs
el meu bon cavall, a través de la nit i la pluja!
Per què reguitnes davant matolls i branques
i ensopegues als camins feréstecs?
Encara que el bosc s’estengui profund i espès,
bé s’ha d’aclarir finalment,
i amicalment una llum llunyana
des de la vall ombrívola ens acollirà.
Bé hagués pogut, més enllà de muntanyes i camps,
volar damunt la teva esvelta esquena
i, en el joc multicolor del món,
gaudir d’imatges encisadores;
molts ulls m’han somrigut gentilment
oferint-me pau, amor i joia,
i tanmateix, m’apresso sense descans
endarrere, endarrere vers el meu sofriment.
Car ja fa tres dies que soc lluny
d’aquella a la que estic lligat per sempre;
durant tres dies el sol i les estrelles,
la terra i el cel, s’han eclipsat per a mi.
El plaer i la sofrença dels que el meu cor
al costat d’ella, adés és guaria, adés s’esquinçava,
aquests tres dies tan sols he sentit el dolor,
i ai, la joia que he trobat a faltar.
Al lluny, més enllà de la terra i del mar,
veiem els ocells que volen vers regions més càlides;
com l’amor podria mai
equivocar-se de camí?
Així doncs, cavalco sense por per la nit
i encara que els camins ombrívols s’esvaneixin,
els ulls resplendents de desig vetllaran
i, de ben segur, un dolç averany em guiarà.