Lieder per a qualsevol veu i piano
D 832
Des Sängers Habe/Els béns del joglar
Any 1825 febrer
Primera publicació 1830
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Franz Xaver Freiherr von Schlechta (1796–1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Des Sängers Habe
Schlagt mein ganzes Glück in Splitter,
Nehmt mir alle Habe gleich,
Lasset mir nur meine Zither,
Und ich bleibe froh und reich.
Wenn des Grames Wolken ziehen,
Haucht sie Trost in meine Brust,
Und aus ihrem Golde blühen
Alle Blumen meiner Lust.
Will die Liebe nicht gewähren,
Freundschaft brechen ihre Pflicht,
Kann ich beide stolz entbehren,
Aber meine Zither nicht.
Reißet meines Lebens Sehne,
Wird sie mir ein Kissen sein,
Lullen mich die süßen Töne
In den letzten Schlummer ein.
In den Grund des Tannenhaines
Senkt mich leise dann hinab;
Und statt eines Leichensteines
Stellt die Zither auf mein Grab,
Daß ich, wenn zum stillen Reigen,
Aus des Todes dunklem Bann,
Mitternachts die Geister steigen,
Ihre Saiten rühren kann.
Els béns del joglar
Tota la meva felicitat, trenqueu-la a trossos,
i preneu també tots els meus béns,
però deixeu-me tan sols la meva cítara
i restaré content i ric.
Quan els núvols de la tristor s’apropen,
ella alena reconfort al meu cor,
i de les seves daurades cordes brosten
totes les flors del meu goig.
Si l’amor no m’és propici
i l’amistat no compleix el seu deure,
d’ambdós cofoi puc estar-me’n,
però no de la meva cítara.
Quan els lligaments de la meva vida es trenquin,
ella serà el meu coixí,
i els seus dolços sons cantussolaran
el meu darrer somni.
Al fons del bosc d’avets
enterreu-me amb delicadesa;
i en lloc d’una làpida fúnebre,
poseu la cítara damunt la meva tomba,
de forma que jo, quan en una dansa silent,
de l’obscur encanteri de la mort,
surtin els esperits a mitjanit,
pugui tocar les seves cordes.