Lieder per a qualsevol veu i piano
D 828 Op. 43 Nº1
Die junge Nonne/La monja jove
Any 1825
Primera publicació 1825
En clau de fa major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Jacob Nicolaus Craigher de Jachelutta (1797–1855)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die junge Nonne (La monja jove) (D. 828) va ser composta pel que sembla el 3 de març de 1825 o al voltant d’aquesta data, perquè aquell dia la soprano Sophie Muller va escriure al seu diari: “Després de dinar, Schubert va baixar i va portar una nova cançó, Die junge Nonne”. També va assenyalar que la cançó estava “esplèndidament composta”. De fet: és una de les cançons més poderoses i dramàtiques de Schubert , una cançó que, per a certs compositors, requeria una composició orquestral (afortunadament només Liszt i el germà de Schubert , Ferdinand , ho feia). Però el drama inherent de la cançó li ha valgut més interpretacions i enregistraments que moltes altres cançons de Schubert .
Comprensiblement: la cançó posa música als versos pietistes del poeta catòlic romà Jakob Nikolaus Craigher de Jachelutta, les tempestes i les tensions de la qual eleven la seva religiositat sentimental a quelcom que s’acosta a la gran art. Per descomptat, és la cançó de Schubert la que realment ofereix el gran art: la seva melodia vocal s’eleva per sobre de les tempestes de l’acompanyament del piano, cavalcant l’acompanyament sobre el tro de les modulacions cromàtiques i el llampec dels acords de sèptima disminuïda, fins a la tornada extàtica final d'”Al·leluia!”. Tot i que les interpretacions que es prenen massa seriosament el text religiós trivial de la cançó corren el risc de convertir-lo en un espectacle de Somriures i llàgrimes, pres en els seus propis termes musicals, Die junge Nonne és tan commovedora a la seva manera com les millors cançons dramàtiques de Schubert .
James Leonard
Die junge Nonne
Wie braust durch die Wipfel der heulende Sturm!
Es klirren die Balken – es zittert das Haus!
Es rollet der Donner – es leuchtet der Blitz! –
Und finster die Nacht, wie das Grab! – – –
Immerhin, immerhin!
So tobt’ es noch jüngst auch in mir!
Es brauste das Leben, wie jetzo der Sturm!
Es bebten die Glieder, wie jetzo das Haus!
Es flammte die Liebe, wie jetzo der Blitz! –
Und finster die Brust, wie das Grab! –
Nun tobe du wilder, gewaltiger Sturm!
Im Herzen ist Friede, im Herzen ist Ruh! –
Des Bräutigams harret die liebende Braut,
Gereinigt in prüfender Glut –
Der ewigen Liebe getraut. –
Ich harre, mein Heiland, mit sehnendem Blick;
Komm, himmlischer Bräutigam! hole die Braut!
Erlöse die Seele von irdischer Haft! –
Horch! friedlich ertönet das Glöcklein am Thurm;
Es lockt mich das süße Getön
Allmächtig zu ewigen Höhn –
»Alleluja!«
La monja jove
Com bramula i udola la tempesta a través del brancam!
Les bigues grinyolen, la casa tremola!
Ressona el tro, el llamp refulgeix!
I negra és la nit, com la tomba!
Tanmateix, tanmateix!
Així rugia no fa gaire a dintre meu!
La meva vida bramulava com ara la tempesta!
Els membres em tremolaven com ara la casa!
L’amor m’aflamava com ara el llamp!
I el meu cor era tan fosc com la tomba!
Doncs bé, bramula tu, ferotge i poderosa tempesta!
Al meu cor hi ha pau, al meu cor hi ha calma!
La núvia amant espera impacient el seu nuvi,
purificada i posada a prova per el foc,
unida a l’amor etern.
T’espero, Salvador meu, amb un esguard ple d’anhel;
vine, nuvi celestial! Recull la teva núvia!
Allibera l’ànima de l’empresonament terrenal!
Escolta! A la torre sona plàcida la petita campana,
el seu dolç ressò m’atrau
irresistiblement vers les altures eternes.
Al·leluia!