FRANZ PETER SCHUBERT D 800

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 800 Op. 41 

Der Einsame/El solitari


Any 1825
Primera publicació 1825
En clau de sol major ambdues versions
Indicació de temps.- Mässig, ruhig (Moderat, tranquil)
Llibretista.- Karl Lappe (1773–1843)
Llenguatge .- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Der Einsame

Wann meine Grillen schwirren,
Bei Nacht, am spät erwärmten Herd,
Dann sitz ich, mit vergnügtem Sinn
Vertraulich zu der Flamme hin,
So leicht, so unbeschwert.

Ein trautes stilles Stündchen
Bleibt man noch gern am Feuer wach.
Man schürt, wann sich die Lohe senkt,
Die Funken auf und sinnt und denkt:
Nun abermal ein Tag!

Was Liebes oder Leides
Sein Lauf für uns daher gebracht,
Es geht noch einmal durch den Sinn,
Allein das Böse wirft man hin.
Es störe nicht die Nacht.

Zu einem frohen Traume
Bereitet man gemach sich zu.
Wann sorgelos ein holdes Bild
Mit sanfter Lust die Seele füllt,
Ergibt man sich der Ruh.

O wie ich mir gefalle
In meiner stillen Ländlichkeit!
Was in dem Schwarm der lauten Welt
Das irre Herz gefesselt hält,
Gibt nicht Zufriedenheit.

Zirpt immer, liebe Heimchen,
In meiner Klause, eng und klein.
Ich duld euch gern: ihr stört mich nicht.
Wann euer Lied das Schweigen bricht,
Bin ich nicht ganz allein.

El solitari


Quan els meus grills piulen
a la nit vora la meva llar de foc, que es manté calenta fins tard,
llavors m’assec alegre,
m’acomodo a les flames,
tan lleuger, tan tranquil.

Un moment íntim i tranquil
encara t’espera mentre et quedes despert al costat del foc.
El remenes quan les flames ardents s’apaguen
Perquè apareguin les espurnes, i reflexiones i penses:
Bé, un altre dia s’ha acabat!

Tot allò que ha estat agradable o dolorós,
sigui el que sigui que hagi portat el curs del dia,
torna a passar per la teva ment;
només cal llençar les coses dolentes.
No deixis que pertorbin la nit.

En espera de somnis feliços,
et prepares lentament.
Quan una imatge bella i despreocupada
t’omple l’ànima de suau plaer,
et rendeixes al descans.

Oh, m’agrada tant estar
en el meu tranquil entorn rural.
En el brunzit del món sorollós, allò que
hagi empresonat el cor boig
no dóna cap satisfacció.

Continua piulant, estimat grillet,
a la meva petita i estreta cel·la.
Estic content de suportar-te: no em molestes.
Quan la teva cançó trenca el silenci,
no estic del tot sol.

El seu amic Eduard von Bauernfeld va escriure el següent vers, que sembla fer referència als sentiments no corresposts de Schubert:
Enamorat d’una comtessa de gràcia juvenil,
una alumna de Galt; en un cas desesperat,
el jove Schubert se’n lliura a una altra
i de bon grau evitaria aquest afectuós enrenou.