Lieder amb acompanyament de piano
D 795 Die schöne Müllerin/La bella molinera
Cançó Nº9
Des Müllers Blumen/Les flors del moliner”
En clau de la major
Text escrit cap al 1816. Publicat per primera vegada a finals de 1817.
Des Müllers Blumen
Am Bach viel kleine Blumen stehn,
Aus hellen blauen Augen sehn;
Der Bach, der ist des Müllers Freund,
Und hellblau Liebchens Auge scheint,
Drum sind es meine Blumen.
Dicht unter ihrem Fensterlein,
Da pflanz’ ich meine Blumen ein,
Da ruft ihr zu, wenn alles schweigt,
Wenn sich ihr Haupt zum Schlummer neigt,
Ihr wißt ja, was ich meine.
Und wenn sie tät die Äuglein zu
Und schläft in süßer, süßer Ruh,
Dann lispelt als ein Traumgesicht
Ihr zu: Vergiß, vergiß mein nicht!
Das ist es, was ich meine.
Und schließt sie früh die Laden auf,
Dann schaut mit Liebesblick hinauf:
Der Tau in euren Äugelein,
Das sollen meine Tränen sein,
Die will ich auf euch weinen.
Les flors del moliner
A la vora del rierol hi han moltes floretes,
que semblen ulls blaus i clars;
el rierol és l’amic del moliner,
i blau clar llueixen els ulls de l’estimada,
per això aquestes són les meves flors.
Just sota la seva finestreta,
planto les meves flors,
allà la cridareu quan tot sigui tranquil,
quan el seu cap s’inclini per dormir,
vosaltres ja sabeu el que vull dir.
I quan ella tanqui els seus ullets
i s’adormi en un dolç, dolç repòs,
aleshores, com en un somieig, xiuxiueu-li:
No m’oblidis! No m’oblidis!
Això és el que vull dir.
I quan ella de bon matí obri els finestrons,
mireu cap a dalt amb amorós esguard:
la rosada en els vostres ulls,
serà les meves llàgrimes,
que vessaré sobre vosaltres.