Lieder amb acompanyament de piano
D 795 Die schöne Müllerin/La bella molinera
Cançó Nº5
Am Feierabend/A l’hora de plegar
En la menor
Indicació de temps.- Ziemlich geschwind (Bastant ràpid)
I així, després que el seu company, el rierol, hagi portat el moliner errant a la visió encantadora del molí i la bella filla del seu amo, el moliner errant es converteix en un moliner estacionari, un moliner entre altres moliners, treballant en la dura tasca de moldre i no gaire content amb això. A la cinquena cançó, “Am Feierabend”, l’antic moliner errant descobreix què és la veritable moldre i la vida real amb les setzenes corxeres incessants de l’acompanyament, el moliner descobreix què significa haver de fer realment l’humil ofici de moliner. Desitjaria que fos d’una altra manera, desitjaria tenir la força i el poder per fer la feina de milers, amb música musculosa que avança fins a la tònica major. I desitjaria que fos d’una altra manera precisament perquè llavors la bella Müllerin (la bella filla del moliner) el notaria. Però al crepuscle, per a uns acords lents i espaiosos en submediant major, el moliner diu a tots els seus treballadors que tots han fet una bona feina, i la liebe Mädchen (la noia encantadora) desitja bona nit a tothom en la més encantadora mediant major aguda: un moment de pur encant, excepte que el jove moliner sap que no li parla només a ell, sinó a ell i a tots els seus companys de feina, que, malgrat la bellesa de la música, aquesta bellesa no és per a ell. I així, tot i que el poema acaba aquí, Schubert torna a la ira creixent de la música inicial en tònica menor, en què la ira i la frustració del jove moliner són massa evidents.
James Leonard
Am Feierabend
Hätt ich tausend
Arme zu rühren!
Könnt ich brausend
Die Räder führen!
Könnt ich wehen
Durch alle Haine!
Könnt ich drehen
Alle Steine!
Daß die schöne Müllerin
Merkte meinen treuen Sinn!
Ach, wie ist mein Arm so schwach!
Was ich hebe, was ich trage,
Was ich schneide, was ich schlage,
Jeder Knappe tut es nach.
Und da sitz ich in der großen Runde,
Zu der stillen kühlen Feierstunde,
Und der Meister spricht zu allen:
Euer Werk hat mir gefallen;
Und das liebe Mädchen sagt
Allen eine gute Nacht.
A l’hora de plegar
Si tingués mil braços
per bellugar!
Podria fer girar
les rodes bramulant!
Si pogués bufar
per tots els boscatges!
Podria aixecar
totes les pedres!
De forma que la bella molinera
s’adonés de la meva fidel intenció!
Però, ai! El meu braç és tan feble!
Tot el que aixeco, tot el que porto,
tot el que tallo, tot el que colpejo,
ho podria fer qualsevol vailet.
I heu-me aquí, seient en gran cercle,
a l’hora fresca i tranqui-la del descans,
i l’amo ens parla a tots:
m’ha agradat la vostra feina;
i l’amable donzella ens diu
bona nit a tots.