Lieder amb acompanyament de piano
D 795 Die schöne Müllerin/La bella molinera
Cançó Nº 4
Danksagung an den Bach
En sol major
Text escrit entre 1819 i 1820. Publicat per primera vegada el novembre de 1820.
War es also gemeint,
Mein rauschender Freund,
Dein Singen, dein Klingen,
War es also gemeint?
Zur Müllerin hin!
Llautet der Sinn,
Gelt, hab ich’s verstanden?
Zur Müllerin hin.
Hat sie dich geschickt,
Oder hast mich berückt,
Das möcht ich noch wissen,
Ob sie dich geschickt.
Nun wie’s auch mag sein,
Ich gebe mich drein;
Was ich such, hab ich funden,
l’immer mag sein de Wie.
Nach Arbeit ich frug,
Nun hab ich genug
Für die Hände, für’s Herze,
Vollauf genug.
Donant les gràcies al rierol
És així com havia de ser,
amic meu balbucejant,
el teu cant, el teu so,
és això el que significava?
Cap a la molinera!
Aquest és el significat.
Ho he entès correctament, oi?
Cap a la molinera!
T’ha enviat ella?
O m’has fet un encanteri?
Això és el que encara voldria saber,
si t’ha enviat ella.
Així doncs, ara, sigui com sigui,
m’hi rendiré:
he trobat el que buscava.
Sigui com sigui.
Demanava feina,
ara en tinc prou,
per a les meves mans, per al meu cor,
més que suficient!