Lieder amb acompanyament de piano
D 795 Die schöne Müllerin/La bella molinera
Cicle de cançons
Any 1823 Octubre? – Novembre
Primera publicació 1824 (Versió original)
1975 (Versions modificades)
Indicació de temps.- 20 cançons (Versió original):
1 Das Wandern / To Wander (B♭ major)
2 Wohin? / Whither (G major)
3 Halt! / Stay? (C major)
4 Danksagung an den Bach / Thanks to the Brook (G major)
5 Am Feierabend / The Hour of Rest (A minor)
6 Der Neugierige / The Eager Questioner (B major)
7 Ungeduld / Impatience (A major)
8 Morgengruss / Good Morning (C major)
9 Des Müllers Blumen / The Miller’s Flowers (A major)
10 Tränenregen / Shower of Tears (A major)
11 Mein! / Mine (D major)
12 Pause / Interlude (B♭ major)
13 Mit dem grünen Lautenbande / With the Green Lute-riband (B♭ major)
14 Der Jäger / The Hunter (C minor)
15 Eifersucht und Stolz / Jealousy and Pride (G minor/G major)
16 Die liebe Farbe / The Favorite Color (B minor)
17 Die böse Farbe / The Hated Color (B major)
18 Trockne Blumen / Withered Flowers (E minor)
19 Der Müller und der Bach / The Miller and the Brook (G minor/G major)
20 Des Baches Wiegenlied / The Brook’s Lullaby (E major)
4 cançons (Versions modificades):
11. Mein! / Mine (D major)
13. Mit dem grünen Lautenbande / With the Green Lute-riband (B♭ major)
18. Trockne Blumen / Withered Flowers (C minor)
19. Der Müller und der Bach / The Miller and the Brook (F minor/F major)
Llibretista.- Johann Ludwig Wilhelm Müller (1794-1827)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Karl von Schönstein
Pobre Schubert, tan jove i al començament d’una carrera brillant! De quines riqueses, de quins tresors amagats ens ha defraudat la seva mort! Estic segur que l’estat d’excitació en què va compondre la major part dels seus Lieder i especialment el Viatge d’hivern va contribuir a la seva mort prematura.
Schubert no s’imaginava que moriria al cap d’uns mesos, ni quan va compondre la primera part del Viatge d’hivern, ni quan va decidir completar la col·lecció amb un segon volum. La mort és un gran tema de reflexió en l’obra de Schubert, però de naturalesa molt diferent de la imatge romàntica i sentimental d’una premonició del final que s’ha superposat a les seves últimes obres. La figura de la mort -en alemany una paraula masculina (der Tod)- sempre havia estat present en la seva música vocal, particularment en el món del Lied. Però no podia haver estat la idea de la mort la que va despertar en Schubert aquell “estat d’excitació” del qual parlava Spaun, sinó la consciència de poder donar una nova definició al gènere del Lied, o més aviat del Klavierlied, que cap dels clàssics vienesos havia qüestionat substancialment respecte a la tradició.
El cicle de Schubert no va sorgir del no-res, sinó que va ser la culminació d’una tradició llarga i arrelada. Des de l’època carolíngia, el Lied ha configurat una relació particular entre identitat cultural, llengua i música a Alemanya, donant lloc a un estil vocal específic que va perdurar sense cesures fins a la primera meitat del segle XX. Aquest corrent principal s’ha enriquit, amb el temps, amb diversos matisos, per exemple el gènere típic del Wanderlied. El repertori monumental de Volkslieder compilat per Ludwig Erk, reelaborat el 1893 per Franz Böhme, dividia els Wanderlieder en dues categories diferents: d’una banda els Lieder der Handwerksburschen (cançons dels jornalers), de l’altra els Abschieds-und Wanderlieder (cançons de comiat i del viatge sense rumb). Ambdós tipus estaven profundament arrelats en la història de la poesia alemanya i corresponien a les branques de les quals van sorgir els dos grans cicles de lieder de Schubert, Die schöne Müllerin i Die Winterreise, respectivament. L’Abschiedslied, un gènere que gairebé havia desaparegut a finals del segle XVIII, havia estat reviscut pel moviment romàntic amb la publicació el 1806 de la col·lecció Des Knaben Wunderhorn d’Arnim i Brentano.
En la versió musicada per Schubert (que va ometre el pròleg, l’epíleg i tres dels Lieder), el text de Die schöne Müllerin es pot dividir en diferents seccions, segons el desenvolupament de la història narrada: un jove moliner vaga per un rierol (Lieder 1-3); coneix la filla d’un moliner i s’enamora (Lieder 4-10); creu que ella l’estima (11-13); però l’aparició d’un caçador (Lieder 14) porta gelosia i una angoixa creixent, desesperació (Lieder 15-18); fins que l’amant desil·lusionat troba la pau amb la mort al rierol (Lieder 19-20).
Die schöne Müllerin, en definitiva, combina la coherència de l’estructura amb l’aspiració a la simplicitat i l’admirable atenció al detall expressiu; un resultat que els comentaristes romàntics preferien atribuir a la “naturalesa” de l’autor, i en el qual en canvi és encertat copsar el fruit madur i reflexiu d’una experiència creativa incomparable en el camp del lieder.