Obres escèniques
D 239
Singspiel
Claudine von Villa Bella
Any 1815 Inacabat
Indicació de temps.- Originalment 3 actes; només sobreviu l’acte 1 (amb obertura i 8 números musicals).
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a 2 sopranos, 2 tenors, 2 baixos, cor mixt i orquestra ,en 3 actes; incomplet. Existeix l’Acte I –Obertura i 8 núm.–, núm. de l’Acte II i un núm. de l’Acte III; els núm. restants foren escrits però s’han perdut).
El 1815, Franz Schubert va escriure quatre singspiels. Durant aquest mateix any, també va compondre dues misses, una simfonia i almenys 150 cançons. Tenia 17 anys.
Schubert va ser animat a compondre per al teatre pel seu mestre, Antonio Salieri (1750 – 1825), i primer va intentar imitar els populars singspiels de Josef Weigl (1766 – 1846). No obstant això, els seus primers esforços es van veure obstaculitzats pels intents d’empeltar música massa sofisticada en llibrets senzills i folklòrics. Potser buscant una millor concordança entre el text i la música, Schubert va triar després un text més alt del gran poeta alemany Johann Wolfgang von Goethe (1749 – 1832). Titulat Claudine von Villa Bella i compost entre juliol i setembre de 1815, va ser el projecte més ambiciós de Schubert fins ara, i pot ser que hagi estat una obra eficaç per a l’escenari. No obstant això, no es va fer en vida, i el 1848, els actes II i III van ser cremats pels seus propietaris per encendre els seus fogons. El que queda de l’obra, però, és suficient per demostrar el creixement de la tècnica compositiva de Schubert respecte als seus singspiels anteriors.
Atès el talent gairebé sobrenatural de Schubert per escriure cançons, no sorprèn que les àries cantables siguin els moments més brillants de l’acte supervivent. Dos d’ells, “Hin und wieder fliegen Pfeile” (Les fletxes volen cap endavant i cap enrere) i “Liebe schwärmt auf allen Wegen” (L’amor eixam per tots els camins), han trobat el seu camí al repertori de concerts. De tant en tant, l’ària breu “Alle Freuden, alle Gaben” (Totes les alegries, tots els regals) també apareix als programes de concerts. En aquests números encara s’escolta l’enllaç melòdic de Schubert amb l’ària italiana i la cançó d’art, però la configuració general és més senzilla i es comuniquen més directament. Els conjunts també són succissos. L’obertura, amb la seva obertura dramàtica i puntejada i capes de melodia, també s’interpreta en concert.
La introducció mostra l’assimilació de Schubert de l’estil singspiel. Construït per Goethe seguint les línies típiques d’una introducció de singspiel, però amb més complexitat, la textura passa del duet al trio, “Heut’ ist er zu beneiden” (Avui és d’envejar), a un segment coral, “Fröhlicher, seliger, herrlicher Tag!” (Feliç, beneït, esplèndid dia!). Schubert segueix aquesta progressió, però separa intel·ligentment la secció coral passant a una nova tonalitat, creant així dos números de singspiel més petits i més accessibles. Schubert va reutilitzar el número coral com a introducció al tercer acte de la seva òpera, Fierabras, de 1823.
Hin und wieder fliegen die Pfeile
Hin und wieder fliegen Pfeile;
Amors leichte Pfeile fliegen
Von dem schlanken goldnen Bogen;
Mädchen, seyd ihr nicht getroffen?
Es ist Glück! Es ist nur Glück.
Warum fliegt er so in Eile?
Jene dort will er besiegen;
Schon ist er vorbei geflogen;
Sorglos bleibt der Busen offen;
Gebet Acht! Er kommt zurück!
De vegades volen les fletxes;
les fletxes lleugeres de Cupido
des de l’esvelt arc daurat;
noies, us han encertat?
És la sort! Només la sort.
Per què vola tan de pressa?
Vol conquerir aquella, allà;
però ell ja ha passat de llarg;
tranquil el cor roman obert;
compte! Ell torna a venir!