Obres escèniques
D 11
Der Spiegelritter
Any 1812?
Indicació de temps.- Acte primer
- Ouvertüre
- 1. Introduktion: Heil Euch, Herr Ritter
- 2. Ensemble: Wohlan, laßt die rüstigen Gesellen (fragment)
- 3. Arie: Der Sonne Strahl ist warm (fragment; part of this number was anteriorment D 966)
- 4. Quintett: Wir gratullren
- 5. Ària i Tercet: Ach! es ist schön fremde Länder zu selin
- 6.Conjunt: Ein Sinnbild auf dem blanken Schild
- 7. Ària: Halte graues Haar in Ehren
- 8. Conjunt : So nimm, du junger Held, den silbernen Spiegel im blauen Feld (fragment d’un esbós de piano
Llibret en tres actes 3 acts; sols l’acte 1 (incomplete) existeix tal com l’estableix Schubert
Per a 5 sopranos, 3 tenors, 4 baixos, cor mixt i orquestra (1811?, en 3 actes?; Inacabat – Existeix l’Obertura, 5 números complets i 3 fragments de l’Acte I)
Llibretista.- August von Kotzebue (1761–1819)
Període Romàntic
Malauradament, ha quedat com un fragment: “Der Spiegelritter” D 11, basat en un llibret d’August von Kotzebue, és la primera obra escènica que es conserva de Franz Schubert i, per tant, marca l’inici dels seus esforços gairebé de tota la vida per establir-se com a compositor escènic. El compositor va deixar enrere onze obres acabades i vuit més inacabades, de les quals només tres es van interpretar en vida.
“Der Spiegelritter” D 11, que pertany al gènere Singspiel, és una típica “òpera màgica vienesa”, que va ser popular i reeixida a Viena fins i tot abans de “La flauta màgica” de Mozart i encara en l’època de Schubert. Com que l’autògraf de Schubert no està datat i no hi ha altres fonts conegudes sobre la qüestió de quan va ser compost, es van haver d’utilitzar nombroses pistes filològiques per acotar la data. A la Introducció al volum, l’editor tracta detalladament la complexa qüestió de la datació, la font del llibret, la classificació de les parts fragmentàries de l’argument, les preguntes sobre els materials d’escriptura utilitzats en les correccions i la puntuació. La pròpia edició presenta l’última versió autèntica del fragment tal com es veu a l’autògraf. No obstant això, no només l’obra va romandre inacabada en el seu conjunt, sinó que dos dels números musicals supervivents també són fragments. Per tal de situar millor les parts compostes en el seu context dramàtic, l’apèndix del volum conté el llibret complet tal com probablement el tenia Schubert.