Lieder per a qualsevol veu i piano
D 788
Lied, Die Mutter Erde/La mare terra
Any 1823 abril
Primera publicació 1838
En clau de la menor
Indicació de temps.- Sehr langsam (Molt lent)
Llibretista.- Friedrich Leopold zu Stolberg-Stolberg (1750-1819)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Com es podria deduir del títol, Lied (der Mutter Erde) (Cançó de la Mare Terra, D. 788), de l’abril de 1823, és un altre dels himnes de Schubert a la Mare Natura. Però aquest és un himne amb una homilia adjunta, ja que la Mare Natura de Schubert era, per dir-ho així, Déu mateix, posseint tots els atributs divins, des de la beneficència fins a la malvolència. Com diu el poema del Graf zu Stolberg-Stolberg , “la rosada cau sobre la tomba com sobre els prats florits”. I, tanmateix, Schubert , com el poeta, voldria que reconeguéssim la grandesa incomprensible i aclaparadora de la Mare Natura: “La Mare Terra ens reuneix a tots, grans i petits, a la seva falda; si només miréssim la seva cara, no tindríem por del seu si”.
Schubert encarna aquest missatge en una cançó completament composta que comença en la foscor de les tonalitats menors i avança lentament cap a un tancament lluminós en tonalitat major. Pas a pas, la melodia vocal s’eleva amb l’acompanyament d’acords de piano des de les profunditats fins a les altures. A través de l’acceptació tant de la beneficència com de la malvolència de la Mare Terra, la cançó troba pau en la seva abraçada materna al final de la cançó. Aquesta acceptació deu haver estat especialment difícil i particularment commovedora per a Schubert l’abril de 1823: acabava de ser donat d’alta de l’hospital després del seu primer atac de sífilis que el mataria cinc anys més tard.
James Leonard
Lied, Die Mutter Erde
Des Lebens Tag ist schwer und schwül;
Des Todes Odem leicht und kühl:
Er wehet freundlich uns hinab,
Wie welkes Laub ins stille Grab.
Es scheint der Mond, es fällt der Thau,
Aufs Grab, wie auf die Blumenau;
Auch fällt der Freunde Thrän’ hinein,
Erhellt von sanfter Hoffnung Schein.
Uns sammelt alle, Klein und Groß,
Die Muttererd’ in ihren Schooß.
O sähn wir ihr in’s Angesicht;
Wir scheuten ihren Busen nicht!
La mare terra
El dia de la vida és feixuc i xafogós;
l’hàlit de la mort és lleuger i fresquívol,
se’ns emporta plàcidament cap a baix,
com fulles seques, dins la tomba silent.
La lluna brilla, la rosada cau
damunt la tomba com a la prada florida;
les llàgrimes dels amics hi cauen també,
il·luminades per la llum d’una dolça esperança.
A tots, petits i grans, la mare terra
ens aplega a les seves entranyes.
Si tan sols poguéssim veure el seu rostre,
no tindríem por de la seva sina.