Lieder per a qualsevol veu i piano
D 764
Der Musensohn/El fill de les muses
Any 1822
Primera publicació 1828
En clau de la bemoll major primera versió
Sol major segona versió
Indicació de temps.- Ziemlich lebhaft (Bastant animada)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Josephine von Frank
L’ambientació de Schubert del desembre de 1822 de Der Musensohn (El fill de les muses) de cinc versos de Goethe és una de les seves cançons més populars. Amb el seu contagiós tempo de vals ràpid (de fet, dos en un compàs de 6/8), la seva melodia vocal engrescadora (una sèrie d’arpegis saltants), el seu àgil salt de sol major a si major en versos alternats i el seu aire genial de fàcil èxtasi, Der Musensohn presenta un aspecte particular de Schubert que al públic li agrada imaginar la gran essència dels compositors. Aquesta cançó, almenys, sembla fidel a la imatge idealitzada de Schubert : Schubert , ell mateix fill de les Muses, va tenir la capacitat d’incitar el seu propi públic d’amics a una alegre intoxicació amb la seva música. Però fins i tot en una cançó tan alegre com Der Musensohn, Schubert col·loca amb art un ritardando d’un compàs sota les paraules (subratllades) “On trobaré descansar de nou sobre el seu si”, donant a conèixer a tot el seu públic que, malgrat tota la seva alegria, aquest fill de les Muses també té els seus dolors.
James Leonard
Der Musensohn
Durch Feld und Wald zu schweifen,
Mein Liedchen wegzupfeifen,
So geht’s von Ort zu Ort!
Und nach dem Takte reget
Und nach dem Maß beweget
Sich alles an mir fort.
Ich kann sie kaum erwarten,
Die erste Blum’ im Garten,
Die erste Blüt’ am Baum.
Sie grüßen meine Lieder,
Und kommt der Winter wieder,
Sing ich noch jenen Traum.
Ich sing ihn in der Weite,
Auf Eises Läng’ und Breite,
Da blüht der Winter schön!
Auch diese Blüte schwindet,
Und neue Freude findet
Sich auf bebauten Höhn.
Denn wie ich bei der Linde
Das junge Völkchen finde,
Sogleich erreg ich sie.
Der stumpfe Bursche bläht sich,
Das steife Mädchen dreht sich
Nach meiner Melodie.
Ihr gebt den Sohlen Flügel
Und treibt durch Tal und Hügel
Den Liebling weit von Haus.
Ihr lieben, holden Musen,
Wann ruh ich ihr am Busen
Auch endlich wieder aus?
El fill de les muses
Vagarejant per camps i boscatges,
xiulant la meva cançoneta,
així vaig d’un indret a l’altre!
I amb el compàs s’aviva,
i amb la mesura es belluga,
tot al meu voltant.
Impacient espero
la primera flor al jardí,
la primera gema a l’arbre.
Saluden les meves cançons
i, quan retorna l’hivern,
canto encara aquell somni.
El canto vers la llunyania,
vers el llarg i ample del glaç,
i així formós, floreix l’hivern!
Aquesta florida també desapareix,
i una nova joia es retroba
a les alçàries conreades.
Car quan, prop del til·ler,
em trobo amb la gent jove,
de seguida els animo.
El xicot ensopit s’acreix,
i la noia tibada giravolta
amb la meva melodia.
Vosaltres doneu ales als meus peus
i conduïu, per valls i tossals,
el vostre favorit, lluny de casa.
Estimades, encisadores muses,
quan finalment podré trobar
el repòs al seu pit?