Partsong per a cor de dones i piano
D 757 Op. posth. 133
Gott in der Natur/Déu a la natura
Any 1822 agost
Primera publicació 1839
En clau de do major
Indicació de temps.- Maestoso, Adagio molto – Allegro giusto
Llibretista.- Ewald Christian von Kleist (1715-1759), anteriorment atribuït a J.W.L. Gleim
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a Quatre veus femenines (o cor femení) SSAA i piano
Període Romàntic
El següent extracte és de les memòries de Gerhard von Breuning (1884), que relata les seves converses amb les germanes Fröhlich, que coneixien Schubert en la seva joventut. La formidable Anna Fröhlich havia animat el compositor a compondre música coral per a les seves alumnes de cant al Konservatorium:
El 8 d’octubre de 1876, la Societat Coral Masculina de Viena havia interpretat Gott in der Natur de Schubert amb un èxit rotund. Quan li ho vaig explicar a l’Anna l’endemà, em va interrompre emocionada: “Ell va escriure això per a mi”. Sorpresa i escèptica, vaig respondre: “Però és per a cor i orquestra”, i ella va dir: “Però originalment va ser escrit per a quartet”. Va passar així. Poc després que ens presentessin Schubert i vingués a les vetllades musicals que jo solia fer en aquell moment a casa nostra; acabàvem de cantar els trios i altres coses de Die Zauberflöte i ell deia una vegada i una altra: Beneïda sigui la meva ànima! (Encara el puc veure, amb les mans juntes com si resés, perquè estava tan emocionat, i prement-les contra la boca, com solia fer quan sentia alguna cosa bonica… Déu meu! Que bonic és això… i després, de sobte, “Però sé exactament què faré”… I després, al cap d’uns dies, em va portar el quartet “Gott ist mein Hirt” [Salm XXIII] i poc després el quartet Gott in der Natur… Però a part d’aquests només va escriure l’Ständchen per a mi i, més tard, el Mirjams Siegesgesang…). Kathi va afegir… “Sí, és clar, el nostre pobre Schubert, el seu era…” una naturalesa meravellosa. Mai va ser envejós ni gelós, com tants altres. Al contrari, si s’interpretava alguna cosa bonica en termes musicals, ajuntava les mans contra la boca i s’hi asseia completament extasiat. La innocència i la simplicitat de la seva naturalesa eren completament indescriptibles. Molt sovint s’asseia amb nosaltres al sofà, fregant-se les mans amb alegria, i deia: “Avui crec que he fet alguna cosa que és realment bona”. Ah, doncs, el nostre pobre Schubert! Només dues setmanes abans de la seva malaltia, o més aviat abans de la seva mort, era a casa nostra.”
Gott in der Natur
Groß ist der Herr! Die Himmel ohne Zahl
Sind Säle seiner Burg;
Sein Wagen Sturm und donnernde Gewölk’,
Und Blitze sein Gespann.
Die Morgenröth’ ist nur ein Wiederschein
Von seines Kleides Saum;
Und gegen seinen Glanz ist Dämmerung
Der Sonne flammend Licht.
Er sieht mit gnäd’gem Blick zur Erd’ herab:
Sie grünet, blüht und lacht.
Er schilt: es fähret Feur von Felsen auf,
Und Meer und Himmel bebt.
Lobt den gewaltigen, den gnäd’gen Herrn,
Ihr Lichter seiner Burg!
Ihr Sonnenheere! flammt zu seinem Ruhm!
Ihr Erden, singt sein Lob!
Déu a la natura
Gran és el Senyor! Els cels sense nombre
són les estances del seu castell;
el seu carruatge és la tempesta i els núvols
que retronen i el llamp el seu tronc.
L’aurora és només un reflex
de l’orla del seu vestit
i, davant la seva esplendor, la llum
flamejant del sol és tan sols un crepuscle.
Ell contempla la terra amb un benigne esguard
i ella verdeja, floreix i somriu.
Ell amonesta i brolla foc de les roques
i el mar i el cel tremolen.
Lloeu el Totpoderós, el Senyor benigne,
vosaltres llums del seu castell!
Vosaltres legions del sol! Flamegeu per la seva glòria,
vosaltres terres, canteu les seves lloances!