FRANZ PETER SCHUBERT D 756

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 756 Op. 59 Nº1

Du liebst mich nicht/Tu no m’estimes


Any 1822 juliol
Primera publicació 1826
En clau de sol sostingut menor (Primera versió)
La menor – (Segona versió)
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Karl August Georg Maximilian Graf von Platen-Hallermünde (1796-1835)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

No hi ha res semblant a aquesta cançó en cap altre lloc del repertori de Schubert, però hi ha tres altres cançons que em fa recordar, totes basades en una figura rítmica similar (ja sigui una negra amb punt i tres corxeres en un compàs de 3/4, o tres corxeres com a temps d’una negra amb punt, també en 3/4): Suleika I (Vol. 19), una de les cançons romàntiques més importants de Schubert, on els dos amants estan separats per la distància; Abendstern (Vol. 6) on l’estrella de l’amor roman separada, alienada de les seves companyes; i Fülle der Liebe (Vol. 27), que és l’amor transfigurat pel sofriment en quelcom grandiloqüentment religiós. Sembla que aquest ritme li va venir al cap, pel que fa a Schubert, quan un text parlava de sofrir per amor, o de superar els obstacles de la passió on l’amor, d’una manera o altra, triomfa malgrat tot. Du liebst mich nicht és el costat fosc d’aquest triomf, la supervivència torturada de l’amor malgrat la manca de reciprocitat.

Du liebst mich nicht

Mein Herz ist zerrissen, du liebst mich nicht!
Du ließest mich’s wissen, du liebst mich nicht!
Wiewohl ich dir flehend und werbend erschien,
Und liebebeflissen, du liebst mich nicht!
Du hast es gesprochen, mit Worten gesagt,
Mit allzugewissen, du liebst mich nicht!
So soll ich die Sterne, so soll ich den Mond,
Die Sonne vermissen? Du liebst mich nicht!
Was blüht mir die Rose, was blüht der Jasmin,
Was blüh’n die Narzissen? Du liebst mich nicht!

Tu no m’estimes

El meu cor s’ha trencat, tu no m’estimes!
Em vas fer saber que no m’estimaves!
Tot i que comparegué davant teu suplicant, cortejant
i vessant d’amor, tu no m’estimes!
Tu has parlat, ho has dit amb mots,
amb tota certesa, que no m’estimes!
Cal que deixi de banda les estrelles, la lluna i el sol?
Tu no m’estimes!
Què m’importa si floreix la rosa i el gessamí
o que floreixin els narcisos? Tu no m’estimes!

No és casualitat que l’època d’or d’aquest gènere musical fos el període romàntic, ja que és aleshores quan convergeix una producció poètica de gran altura -amb autors com Schiller, Goethe o Müller- amb la necessitat de dotar la música d’una nova comprensió, fonent-la amb la poesia.