Lieder per a qualsevol veu i piano
D 751 Op. 23 Nº1
Die Liebe hat gelogen/L’amor ha mentit
Any 1822 primavera
Primera publicació 1823
En clau de do menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Karl August Georg Maximilian Graf von Platen-Hallermünde (1796–1835)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta es classifica com una de les obres mestres d’una sola pàgina de Schubert, en la mateixa extraordinària classe aforística que Wandrers Nachtlied i Erstes Verlust. El ritme i la mètrica són els de La mort i la donzella: un ritme dactílic que, en el llenguatge motívic de Schubert, subratlla la sentència dura i irreversible del destí. Perdre l’amor és morir una mica, i en aquesta cançó sentim que la pèrdua de l’amor és tan inevitable com la mort mateixa, un xoc terrible i, tanmateix, d’alguna manera esperat com a part de la sentència de vida del que pateix. Al principi sentim una dignitat aristocràtica i congelada, la vehemència dels sentiments amagats sota una façana de control de voluntat fèrria: la dinàmica principal és el piano, i no és fins al final de la secció central que hi ha un esclat on la catàstrofe emocional s’acompanya d’una dinàmica forte sostinguda. Fins a la secció central, aquesta és música de llavi superior rígid i voluntat de ferro.
Die Liebe hat gelogen
Die Liebe hat gelogen,
Die Sorge lastet schwer,
Betrogen, ach, betrogen
Hat alles mich umher.
Es fließen heiße Tropfen
Die Wange stets herab,
Lass ab, mein Herz zu klopfen,
Du armes Herz, lass ab.
L’amor ha mentit
L’amor ha mentit,
feixuga és la meva pena,
m’ha enganyat, ai, m’ha enganyat
tot el meu entorn!
Llàgrimes vives regalimen
sense parar per les meves galtes,
deixa de bategar, cor meu,
deixa de bategar!