Lieder per a qualsevol veu i piano
D 749
Herrn Josef von Spaun, Assessor in Linz/ Epístola “Al Sr. Josef von Spaun, assessor a Linz”
Any 1822 gener
Primera publicació 1850
En clau de fa menor
Indicació de temps.- Allegro furioso
Llibretista.- Matthäus Kasimir von Collin (1779–1824)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Josef von Spaun
Herrn Josef Spaun, Assessor in Linz
(Recitativo)
Und nimmer schreibst du
Bleibest uns verloren,
Ein starr Verstummter,
Nun für ew’ge Zeit?
Vielleicht, weil neue Freunde du erkoren?
Wardst du Assessor denn am Tisch so breit,
Woran beim Aktenstoß seufzt Langeweile,
Um abzusterben aller Freudigkeit?
Doch nein, nur wir sind’s.
Nur uns ward zuteile
Dies Schweigen, dies Verstummen und Vergessen,
Armut und Not selbst an der kleinsten Zeile!
Für jeden bist du schriftkarg nicht gesessen;
Für manchen kamen Briefe angeflogen,
Und nach der Elle hast du sie gemessen;
Doch uns, Barbar, hast du dein Herz entzogen!
(Aria)
Schwingt euch kühn, zu bange Klagen,
Aus empörter Brust hervor,
Und, von Melodien getragen,
Wagt euch an des fernen Ohr!
Was er immer mag erwidern,
Dieses hier saget doch;
»Zwar vergessen, jenes Biedern
Denken wir in Liebe noch!«
Malcolm Wren. schubertsong.uk
Epístola “Al Sr. Josef von Spaun, assessor a Linz”
(Recitatiu)
I tu mai no has escrit,
has restat perdut per a nosaltres,
un mut enravenat,
durant tot aquest temps inacabable?
Potser és perquè has escollit nous amics?
Esdevingueres doncs assessor a una taula tan ample,
on enmig de les piles de documents l’avorriment hi sospira
per fer esmortir tota la joia?
Però no, tan sols som nosaltres.
Només a nosaltres ens fou adjudicat
aquest callament, aquest mutisme i aquest oblit,
pobresa i misèria, àdhuc per a la línia més petita!
No per a tothom has estat escàs d’escriptura;
per a molts les cartes arribaren volant
i tu les mesurares a colzades;
però a nosaltres, bàrbar, ens has retirat el cor!
(Ària)
Eleveu-vos amb audàcia fins a planys d’ansietat,
des dels cors indignats
i, portats per melodies,
goseu arribar a orelles llunyanes!
I a tot el que ell pugui rebatre,
digueu-li però això;
“Per bé que fórem oblidats, en aquell home honrat,
hi pensem encara amb afecte!”