Lieder par a qualsevol veu i piano
D 736
Ihr Grab/La seva tomba
Any 1822
Primera publicació 1842
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Sehr langsam (Molt lent)
Llibretista.- Karl August Engelhardt (1768–1834) Pseudonim Richard Roos
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Quan era adolescent, la visió de la mort de Schubert s’expressava en fantasies mòrbides com Der Vatermörder (El parricidi) i espectacles de terror com Der Geistertanz (La dansa dels fantasmes). Però a principis dels seus vint anys, la visió de la mort de Schubert havia canviat profundament. Ja no era la calavera somrient ni la figura amb la dalla, la visió de la mort de Schubert era de consol i comoditat, un descans al si de la Terra després de les tempestes de la vida. Fins i tot en el dolor, la visió de la mort de Schubert és tranquil·la. La seva adaptació de Ihr Grab (La seva tomba) (D. 736) de Karl Engelhardt de finals de 1822 expressa perfectament la seva serenitat i força recentment descobertes. Tot i que està com una cançó composta que es mou per un enorme espai harmònic, la repetició quàdruple del vers inicial “Allà hi ha la seva tomba” atorga una forma a la cançó i un lloc de repòs per a totes les seves peregrinacions harmòniques. A un ritme lent i mesurat, la melodia vocal de Schubert , semblant a un himne, recorre grans distàncies harmòniques per arribar finalment a les últimes línies “Al seu costat jo també deixaré alegremente el meu bastó de pelegrí”, i l’acompanyament de piano arriba a la seva fi en una cadència final perfecta.
James Leonard
Ihr Grab
Dort ist ihr Grab –
Die einst im Schmelz der Jugend glühte,
Dort fiel sie – dort – die schönste Blüthe
Vom Baum des Lebens ab.
Dort ist ihr Grab –
Dort schläft sie unter jener Linde.
Ach! nimmer ich ihn wiederfinde
Den Trost, den sie mir gab!
Dort ist ihr Grab –
Vom Himmel kam sie, daß die Erde
Mir Glücklichen zum Himmel werde –
Und dort stieg sie hinab.
Dort ist ihr Grab
Und dort in jenem stillen Hallen, –
Bei ihr, laß ich mit Freuden fallen
Auch meinen Pilgerstab.
La seva tomba
La seva tomba és allà,
la que un dia en l’esclat de la vida brillava,
allà caigué, la més formosa de les flors,
de l’arbre de la vida.
La seva tomba és allà,
allà dorm sota aquell til·ler.
Ai! Mai retrobaré
el reconfort que ella em donava!
La seva tomba és allà,
ella vingué del cel, perquè la terra
per a mi, home feliç, semblés el cel
i allà ella davallà.
La seva tomba és allà,
i allà, en aquelles estances silencioses,
al seu costat, amb joia, deixo caure
també el meu bastó de pelegrí.