Lieder per a qualsevol veu i piano
D 727
Mignon II
Any 1821 abril
Primera publicació1850
En clau de si menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
La primera composició completa de Schubert de “So lasst mich scheinen” (Així deixa’m semblar) (D. 727), de l’abril de 1821, va començar en si menor i va acabar en si major. La segona composició completa de Schubert , del gener de 1826, comença harmònicament en si major, començant així literalment on va acabar la primera. Concebuda com l’última d’un grup independent de Mignon Lieder sobre poemes de la novel·la de Goethe Wilhelm Meisters Lahrjahre (Aprenentatge de Wilhelm Meister) i publicada com a Op. 62 el març de 1827, la cançó coneguda com a Lied der Mignon descriu la visió de Mignon del seu jo transformat i celestial després de la seva mort imminent. En el context de Gesänge aus Wilhelm Meister (Cançons de Wilhelm Meister), el si major del Lied der Mignon no només equilibra, sinó que serveix com a transformació harmònica del si menor del Mignon und der Harfner inicial. Schubert configura els quatre versos del poema de Goethe com a parelles d’estrofes, amb el parell inicial recapitulat en el parell final. Com passa amb les altres cançons de l’Op. 62, el preludi per a piano de la tercera cançó conté els elements musicals essencials de tota la cançó: el ritme elegant a ternari, la melodia d’acords semblant a un himne i, especialment, el to extàtic de la transfiguració incipient. Els primers i tercers versos estan configurats amb la mateixa música lluminosa de pianissimo en tònica major. Els segons i quarts versos comencen pianissimo en tònica major i després crescendo fins al brillant fortissimo mediant major. A continuació, hi ha un clímax que s’enfosqueix un compàs més tard fins a la lúgubre menor mediant i després s’ennegreix al següent compàs fins a la dura dominant menor abans de tornar finalment i miraculosament a la consoladora tònica major. El clarobscur d’ombra i llum, de por i esperança, de mort mortal i vida immortal a la música del Lied der Mignon la converteix en una de les més grans de totes les cançons de Schubert .
James Leonard
Mignon II
So laßt mich scheinen, bis ich werde,
Zieht mir das weiße Kleid nicht aus!
Ich eile von der schönen Erde
Hinab in jenes feste Haus.
Dort ruh’ ich eine kleine Stille,
Dann öffnet sich der frische Blick;
Ich laße dann die reine Hülle,
Den Gürtel und den Kranz zurück.
Und jene himmlischen Gestalten
Sie fragen nicht nach Mann und Weib,
Und keine Kleider, keine Falten
Umgeben den verklärten Leib.
Zwar lebt’ ich ohne Sorg’ und Mühe,
Doch fühlt’ ich tiefen Schmerz genung.
Vor Kummer altert’ ich zu frühe;
Macht mich auf ewig wieder jung!
Mignon II
Deixeu-me aparèixer fins que així esdevingui,
no em traieu el vestit blanc!
M’apresso lluny d’aquesta bella terra
vers el ferm sojorn d’allà baix.
Allà reposaré un petit moment
i s’obrirà un nou esguard;
llavors deixaré enrere el pulcre embolcall,
el cinturó i la corona.
Aquelles criatures celestials
no preguntaran si soc home o dona,
i cap roba, cap vestit,
cobrirà el meu cos transfigurat.
Per bé que he viscut sense tribulls ni fatics,
també he sofert a bastament.
De pena he envellit abans d’hora;
feu que torni a ser jove eternament!