FRANZ PETER SCHUBERT D 725

Partsongs, per a cor mixt
Partsong per a cor mixt i piano

D 725

Linde Weste wehen/Els suaus oest s’estan remenant


Any 1821 abril
Primera publicació 1929
En clau de si menor
Indicació de temps.- Langsam, zart (Lentament, suaument)
Llibretista.- Christian Graf zu Stolberg-Stolberg (1748-1821)
Llenguatge.- Alemany
Duet per a mezzo-soprano, tenor i piano
Fragment

Linde Weste wehen
Er.
Zu dem Bärgestirne
Floh von uns der Winter,
In des Pardels Hülle,
Mit bereiftem Haar;

Und vom blauen Himmel,
Blau und hell und heiter,
Schönste! wie dein Auge,
Schwebt der junge Lenz.

Um die goldnen Locken
Glänzet seines Kranzes
Blumenregenbogen
In der Sonne Strahl;

Schimmert in des Abends
Bräutlichem Erröten,
Wallt und wallt, und träufelt
Süßen Labetau.

Sie.
Linde Weste wehen,
Atmen Balsamdüfte
Von Jasmingesträuchen,
Und von Veilchenaun.

Auf des Baches Spiegel
Schwebt des Mandelbaumes
Bild, und mahlt die Welle
Mit des Purpurs Schein.

Auf den Blütenzweigen
Hüpft und regnet Rosen
Nieder, hüpft und wieget
Sich die Nachtigall.

Singe, liebe, kleine
Nachtigall! Es lauschen
Deinem Lenzgesange
Braut und Bräutigam.

Er.
Alles, o Geliebte,
Alles um uns her ist
Leben, alles Wonne,
Alles Blütenlenz!

Alles, o Geliebte,
Wäre Frost und Winter,
Wäre Tod und Trauer,
Liebtest du mich nicht!

Sie.
Nun, Geliebter, blühet
Unser Lenz der Liebe;
Nun bedrohn sie keine
Winterstürme mehr!

Diesem holden Lenze
Weichen alle Blumen,
Alles Westgesäusel,
Aller Vögel Chor!

Er.
Mädchen, wie des Baches
Welle, wallt dein Busen:
Wie des Taues Perle,
Glänzt dein Himmelsblick!

Deine Locke duftet
Blumen; Weste haucht dein
Odem; deine Stimm’ ist
Nachtigallgesang!

Els suaus oest s’estan remenant


Ell.
Cap a la constel·lació de l’ós
L’hivern ha fugit de nosaltres,
a la cova del lleopard,
amb els cabells canosos;

I del cel blau,
Blau i brillant i alegre,
Oh la més bella! com els teus ulls,
sorgeix la primavera jove.

Al voltant dels seus panys daurats
Brilla la garlanda
Del seu arc de Sant Martí de flors
A la llum del sol;

Ell brilla al vespre
Amb el rubor d’una núvia,
Processa al voltant i degota
rosada dolça i calmant.

Ella.
S’agiten els vents suaus de l’oest,
respirant l’olor del bàlsam
Dels arbustos de gessamí
I dels prats de violetes.

Sobre el rierol mirall
planeja la imatge de l’ametller,
I les ones es pinten
amb un resplendor carmesí.

Sobre les branques florides
les roses salten i plouen
avall, també saltant i balancejant
És el rossinyol.

Canta, estimat petit
rossinyol! Escoltant
la teva cançó de primavera
són els nuvis.

Ell.
Tot, oh estimada,
Tot el que ens envolta aquí és
Vida 

Schubert Song Texts

El seu professor de música es va adonar aviat del seu talent i li va arribar a dir: « No tinc res més que ensenyar-li, el coneixement l’ha rebut del bon home »