FRANZ PETER SCHUBERT D 688

Lieder amb acompanyament de piano

Cicles i col·leccions de cançons

D 688

Cicle de cançons Vier Canzonen (Quatre cançons)


Any 1820 gener
Primera publicació 1871
Indicació de temps.- Quatre cançons
Non t’accostar all’urna. Andante moto (D major) No t’acostis a l’urna
Guarda, che bianca luna. Andante (Sol major)
Da quel sembiante appresi. Allegretto (En si bemoll major major)
Mio ben ricordati. Andantino (En si bemoll menor)
Llibretista.- Jacopo Andrea Vittorelli (1749–1835) (Nos.1-2)
Pietro Metastasio (1698–1782) (Nos.3-4)
Llenguatge.- Italià
Dedicatòria per la senyoreta von Roner
Per a veu i piano
Període Romàntic

1 Non t’accostar all’urna

Non t’accostar all’urna,
che l’ossa mie rinserra.
Cuesta pietosa terra
e sacra al mio dolor.

Ricuso i tuoi giacinti
non voglio i pianti tuoi
che giovan agli estinti
due lagrime, due fior?

Empia! dovevi allor
porgermi un fil d’aita,
quando traéa la vita
in grembo dei sospir.

Ah che d’inutil pianto
assordi la foresta?
Rispetta un’ombra mesta
e lasciala dormir.

Alemany

Nähere Dich nicht der Urne,
Die meine Gebeine einschließt,
Diese barmherzige Erde
Ist meinem Schmerz heilig.
Ich weise Deine Hyazinthen ab,
Ich möchte Deine Tränen nicht,
Was nützen den Erloschenen
Zwei Tränen, zwei Blumen?
Schändliche! Du hättest kommen sollen,
Mir ein Fädchen der Hilfe zu reichen,
Als mein Leben dahinging
Im Schoß der Seufzer.
Mit welch nutzlosem Weinen
Betäubst Du den Wald?
Achte einen traurigen Schatten,
Und laß ihn schlafen.

No t’acostis al sepulcre

No t’acostis al sepulcre
que guarda els meus ossos,
aquesta terra pietosa
és sagrada per al meu dolor.
No accepto els teus jacints;
no vull els teus plors,
de què serveixen al difunt
dues llàgrimes, dues flors?
Cruel! Hauries d’haver-me
donat un fil d’ajut
quan la meva vida s’encaminava
vers el faldar dels sospirs.
Amb quins inútils plors
eixordes la forest?
Respecta una ombra trista,
i deixa-la dormir.

Guarda che bianca luna

Guarda che bianca luna nel cielo vedi,
somiglia a te fratellino.
Guarda par che sorrida, non ha paura,
vorrei andarle vicino.

Son boccioli di rosso fior
quei punti accesi che stan lassù?
No, ma fratello corri il Branco adesso non vedo più.

Un momentino ancora Fratello Bigio
fammi guardare nel cielo.
Tutta la rupe è bianca,
la bianca luna l’ha ricoperta di un velo.

Nella Waingunga vedo brillar
la roccia azzurra bella laggiù.
Sì ma fratello corri il Branco adesso non vedo più.

Lalla lalalalalla lalalalalla lalalalallallallà.
Lalla lalalalalla lalalalalla lalalalallallallà.
….ecco una nube nera,
o Bianca Luna non ci sei più.

Alemany

Schau wie hell der Mond ist!
Schau, welch blaue Nacht!
Kein Lufthauch säuselt,
Nein, nicht ein Zweig zittert.

Eine einsame Nachtigall
fliegt von der Hecke zum Eschenbaum
Und immerzu seufzend
Ruft sie ihre Geliebte.

Sie, kaum hört sie ihn,
Nähert sich von Ast zu Ast
Und es ist, als sagte sie,
Nein, weine nicht, ich bin da.

Was für Seufzer das sind,
Welch zarte Tränen, Irene!
Du wüßtest niemals
Mir auf diese Weise zu antworten!

Mira quina lluna blanca veus al cel

Guaita que blanca és la lluna!
Guaita que blava és la nit!
Cap oreig xiuxiueja,
no, cap branca tremola.

El rossinyol tot sol
va de la bardissa al faig
i tot sospirant a l’entorn
crida la seva estimada.

Ella, que a penes el sent,
va de branca en branca
i sembla dir-li,
no, no ploris, soc aquí.

Quins laments són aquests,
quins dolços plors, Irene,
tu mai has sabut
respondre’m així!

Da quel sembiante appresi

Da quel sembiante appresi
A sospirand’ amore
Sempre per quel sembiante
Sospirerò d’amore.

La face a cui m’accesi
Solo m’alletta e piace,
È fredda ogn’altra face
Per riscaldarmi il cuore.

Alemany

Von diesem Antlitz habe ich gelernt,
In Liebe zu seufzen
Immer werde ich für dieses Antlitz
In Liebe seufzen.

Die Fackel, an der ich mich entzündet habe,
erfreut allein mich und gefällt mir,
Und zu kalt ist jede andere Flamme,
Mir das Herz zu erwärmen.

D’aquell rostre he après

D’aquell rostre he après
a sospirar d’amor,
i sempre per aquell rostre
sospiraré d’amor.

La torxa en la que m’he encès
només a mi em sedueix i em plau,
i totes les altres torxes són massa fredes
per escalfar-me el cor.

Mio ben ricordati

Mio ben ricordati,
Se avvien, ch’io mora:
Quanto quest’ anima
Fedel t’amò.

E se pur amano
Le fredde ceneri:
Nell’ urna ancora
T’adorerò

Text alemany

Mein Lieb, erinnere Dich,
Wenn es geschieht, daß ich sterbe,
Wie sehr diese treue Seele
Dich liebte.
Und wenn die kalte Asche
Noch lieben kann:
Selbst in der Urne
Werde ich Dich noch anbeten.

Recordeu estimada

Amor meu, recorda,
que si s’esdevé que jo mori:
tot el que aquesta ànima
fidel t’ha estimat.

I si poden estimar
les fredes cendres,
en el sepulcre encara
t’adoraré.

Els Esterhazy, saga de mecenes hongaresos (entre altres de Haydn), tan sols li podien oferir algunes classes per a les seves filles durant l’estiu, per la qual cosa Franz va començar a fer el que Beethoven i posteriors compositors romàntics van haver de fer: compondre música, comercialitzar les seves partitures a través d’editors musicals i fer classes particulars de música.