Lieder per a qualsevol veu i piano
D 685 Op. 4 Nº2
Morgenlied/Cançó del matí
Any 1820
Primera publicació 1821
En clau de la menor
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Més lent)
Llibretista.- Zacharias Werner (1768–1823)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Joh. Ladisl. Pyrker V. Felsö-Eör
És probable que Schubert es trobés amb el poeta i clergue redemptorista Werner al saló de Karoline Pichler. La tonalitat original d’aquesta composició és la menor amb episodis contrastats en la major, similar al gairebé contemporani Die Götter Griechenlands. Diverses obres en aquesta tonalitat, la més màgica de Schubert, tracten el concepte de passat i present, somni i realitat. Al centre d’això hi ha el contrast entre “llavors” i “ara”, “aquí” i “allà”. La distància entre aquests pols oposats sembla enorme a Abendstern, el cant de l’estrella solitària de l’amor solitari; a Die Götter Griechenlands, l’esperit de la Grècia clàssica sembla desgarradorament irreconciliable amb el present mundà.
El Morgenlied no pertany exactament a aquesta classe. Però també és una reflexió quasi filosòfica sobre els oposats: l’home i la natura, la joventut i la vellesa. El seu estat d’ànim es podria qualificar de populista o “metafísic casolà”, com la predicació del mateix Zacharias Werner, que va ser un famós evangelista vienès. La cançó devia ser molt més popular que avui dia per merèixer la seva inclusió al volum II de la selecció de Lieder de Friedländer a l’edició Peters. I el mateix Schubert també la devia valorar: va decidir publicar aquesta obra com a part del seu Op. 4 el 1821 i dedicar-la al gran clergue Ladislaus Pyrker, patriarca de Venècia. Als poetes Werner i Schmidt (Der Wanderer) pertany l’honor de ser els primers escriptors contemporanis, a part de Goethe, és clar, l’obra dels quals es va publicar conjuntament amb la música de Schubert. (L’Erlafsee de Mayrhofer va ser, de fet, la primera cançó de Schubert publicada, però va ser com a part d’un almanac.) Avui dia, el Morgenlied és una cançó que rarament s’inclou en un recital, però Schubert tenia grans esperances en la seva popularitat.
Morgenlied
Eh’ die Sonne früh aufsteht,
Wenn aus dem dampfenden Meer,
Herauf und herunter das Morgenrot weht,
Voranfährt mit dem leuchtenden Speer:
Flattern Vöglein dahin und daher,
Singen fröhlich die Kreuz und die Quer
Ein Lied, ein jubelndes Lied.
»Was freut ihr Vöglein euch allzumal
So herzig im wärmenden Sonnenstrahl?«
»Wir freu’n uns, daß wir leben und sind,
Und daß wir luft’ge Gesellen sind,
Nach löblichem Brauch
Durchflattern wir fröhlich den Strauch,
Umweht vom lieblichen Morgenwind
Ergötzet die Sonne sich auch.«
»Was sitzt ihr Vöglein so stumm und geduckt
Am Dach im moosigen Nest?«
»Wir sitzen, weil uns die Sonn’ nicht beguckt,
Schon hat sie die Nacht in die Wellen geduckt,
Der Mond allein, der liebliche Schein,
Der Sonne lieblicher Widerschein
Uns in der Dunkelheit nie verläßt,
Darob wir im Stillen uns freu’n.«
O Jugend, kühlige Morgenzeit,
Wo wir, die Herzen geöffnet und weit,
Mit raschem und erwachenden Sinn,
Der Lebensfrische uns erfreut,
Wohl flohst du dahin!
Wir Alten sitzen geduckt im Nest,
Allein der liebliche Widerschein der Jugendzeit,
Wo wir im Frührot uns erfreut,
Uns auch im Alter nie verläßt,
Die stille, sinnige Fröhlichkeit.
Cançó del matí
Abans que el sol surti de bon matí,
quan, des del mar vaporejant,
amunt i avall flameja l’aurora
i avança amb el dard lluminós:
aletegen els ocells cap aquí i cap allà,
canten joiosos a tort i a dret
una cançó, una alegra cançó.
“Què us fa estar del tot contents ocellets,
tan encisadors en l’escalfor dels raigs de sol?”
“Estem contents perquè vivim i existim
i perquè som fantàstics companys,
segons un encomiable costum,
voletegem joiosos pels matossars;
ventat pel suau oratge del matí
es delecta també el sol.”
“Per què vosaltres ocellets esteu tan muts i arraulits
a la teulada en el niu molsós?”
“Estem arraulits perquè el sol no ens esguarda,
la nit ja l’ha fet ajeure en l’onatge,
només la lluna, la gentil resplendor,
l’amorós reflex del sol
no ens deixa mai a les fosques
i per això ens alegrem en silenci.”
Oh joventut, fresc temps del matí,
on, amb els cors amples i oberts,
amb els sentits rabents despertant-se,
la frescor de la vida ens alegra,
ben bé que te’n vas!
Nosaltres els vells, arraulits al niu,
només tenim l’amorós reflex del temps de la joventut
on la primera aurora ens alegra,
però mai en la vellesa ens abandona
una joia tranquil·la, assenyada.