Lieder per a baix i piano
D 674
Prometheus/Prometeu
Any 1819
Primera publicació any 1850
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Kräftig (Fort)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a baix i piano
Període Romàntic
És una cançó d’art intensament dramàtica.
Prometeu un semidéu antic i popular, un dels Titans. . .
Originàriament, el seu caràcter és totalment no moral; ell és l’enganyador suprem. . . i com a tal és en ocasions contrari a Zeus, a qui burla. Sembla que es va convertir en una creença comuna en un artesà suprem, i va ser adorat com a tal pels artesans, especialment a l’Àtica. . . Probablement és en aquest sentit que està associat amb el foc i amb la creació de l’home. Hesíode té dues històries principals d’ell. La primera és que quan Zeus va amagar el foc a l’home, Prometeu el va robar i el va tornar a portar a la terra (Theog. 562ss). . . L’altre conte és la venjança de Zeus contra Prometeu. El va encadenar i va enviar una àguila a menjar-se el seu fetge, que era tan immortal com la resta d’ell i creixia de nit tan ràpid com l’àguila podia devorar-lo de dia. En aquest turment va romandre fins que Hèracles el va alliberar. . .
Prometheus
Bedecke deinen Himmel, Zevs,
Mit Wolkendunst,
Und übe, dem Knaben gleich,
Der Disteln köpft,
Mit Eichen dich und Bergeshöhn.
Musst mir meine Erde
Doch lassen stehn,
Und meine Hütte, die du nicht gebaut,
Und meinen Herd,
Um dessen Glut
Du mich beneidest.
Ich kenne nichts Ärmeres
Unter der Sonn’, als Euch, Götter!
Ihr nährt kümmerlich
Von Opfersteuern,
Vom Gebetshauch
Eure Majestät,
Ihr darbtet, wären
Nicht Kinder und Bettler
Hoffnungsvolle Toren.
Da ich ein Kind war,
Nicht wusste, wo aus noch ein,
Kehrt’ ich mein verirrtes Auge
Zur Sonne, als wenn drüber wär
Ein Ohr, zu hören meine Klage,
Ein Herz, wie meins,
Sich des Bedrängten zu erbarmen.
Wer half mir
Wider der Titanen Übermut?
Wer rettete vom Tode mich,
Von Sklaverei?
Hast du nicht Alles selbst vollendet,
Heilig glühend Herz,
Und glühtest jung und gut,
Betrogen, Rettungsdank
Dem Schlafenden da droben?
Ich dich ehren, wofür?
Hast du die Schmerzen gelindert
Je des Beladenen?
Hast du die Tränen gestillet
Je des Geängsteten?
Hat nicht mich zum Manne geschmiedet
Die allmächtige Zeit
Und das ewige Schicksal,
Meine Herrn und deine?
Wähntest du etwa,
Ich sollte das Leben hassen,
In Wüsten fliehen,
Weil nicht alle
Blütenträume reiften?
Hier sitz’ ich, forme Menschen
Nach meinem Bilde,
Ein Geschlecht, das mir gleich sei,
Zu leiden, zu weinen,
Zu genießen und zu freuen sich,
Und dein nicht zu achten,
Wie ich.
Prometeu
Zeus, cobreix el teu cel
Amb una capa ennuvolada de boira,
I practica, com un nen
Decaptant cards,
Amb roures i cims muntanyosos;
Però m’hauràs de deixar la meva terra,
Deixa-la en peu,
I el meu refugi, que tu no has construït,
I el meu foc,
les brases del qual
em retractes.
No conec res més miserable
sota el sol que vosaltres, déus!
Rebeu un aliment mins
De les ofrenes de sacrifici
De l’alè de les pregàries,
alimentant la vostra majestat,
moriríeu de gana si
els nens i els captaires no fossin
ximples sense esperança.
Quan era nen,
no sabia què era què,
vaig girar els meus ulls enganyats
Cap al sol, com si més enllà hi hagués
una orella que escoltés la meva queixa,
Un cor, com el meu,
que oferís consol als turments.
Qui em va ajudar
Contra l’orgull dels Titans?
Qui em va salvar de la mort,
de l’esclavitud?
No ho vas aconseguir tot tu mateix,
cor sagrat i brillant?
I resplendent de joventut i de bondat
No us vau enganyar quan vau donar gràcies per la vostra salvació
a aquell dormidor d’allà dalt?
T’he d’honrar? Per a què?
Has calmat els dolors
dels que porten càrregues en algun moment?
Has assecat les llàgrimes
dels que estan ansiós en algun moment?
No vaig ser forjat com a home
pel temps totpoderós [Cronos]
i el destí etern,
els meus senyors i els vostres?
Potser vas creure
que odiaria la vida,
que fugiria al desert
perquè no tots
els meus somnis de florir es van complir?
M’assec aquí, modelo els homes
a la meva imatge,
una raça semblant a mi,
patir, plorar,
gaudir i gaudir,
i no fer-te cas,
com jo!