Lieder per a qualsevol veu i piano
D 672
Nachtstück/Escena nocturna
Any 1819 octubre primera versió
Primera publicació 1895 (Primera versió)
1825 (Segona versió)
En clau de Do sostingut menor -Primera versió
Do menor (Segona versió)
Indicació de temps.- 1 cançó ambdues versions
Sehr langsam (Molt lent) ambdues versions
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787–1836)
Llenguatge.- Alemany
Dedicatòria per a Katharina von Lacsny
Per a veu i piano
Període Romàntic
El poema utilitza un altre conjunt d’imatges al costat d’aquesta progressió de l’activitat a l’estasi, del soroll al silenci. El poeta ens porta de les altures a les profunditats. La història comença amb la boira a les muntanyes i els núvols al cel. La narració central té l’antic bard cantant al bosc, on els arbres cruixen com a resposta. Llavors ens movem cap a l’herba a terra i, finalment, cap a una escletxa de la terra on el vell jaurà a la seva tomba. El moviment des del cel, cap a l’horitzó, cap a la superfície de la terra i sota terra és un procés de “flexió”. És la mort mateixa la que s’ha doblegat.
Nachtstück
Wenn über Berge sich der Nebel breitet,
Und Luna mit Gewölken kämpft,
So nimmt der Alte seine Harfe und schreitet
Und singt waldeinwärts und gedämpft:
Du heil’ge Nacht,
Bald ist’s vollbracht, Bald ist’s vollbracht,
Bald ist’s vollbracht, Bald i
Schlammer
schlaf erlöst
Von allem Kummer.
Die grünen Bäume rauschen dann:
Schlaf süß, du guter alter Mann;
Die Gräser lispeln wankend fort:
Wir decken seinen Ruheort;
Und mancher liebe Vogel ruft:
O lasst ihn ruhn in Rasengruft.
Der Alte horcht, der Alte schweigt,
Der Tod hat sich zu ihm geneigt.
Escena nocturna
Quan la boira s’escampa per les muntanyes
I la Lluna s’enfronta als núvols,
és llavors quan el vell agafa l’arpa i s’avança,
I girant-se cap al bosc canta amb un to apagat:
“Oh nit santa!
Aviat es complirà.
Aviat dormiré
Aquell llarg son
que m’alliberarà de tota cura”.
Aleshores els arbres verds cruixen,
Dorm dolçament, bon vell;
Els brins d’herba xiuxiuegen mentre es balancegen:
Cobrirem el seu lloc de descans;
I molts ocells estimats criden:
Oh, deixeu-lo reposar en aquesta trinxera de la gespa! –
El vell fa cas, el vell calla,
la mort s’ha inclinat cap a ell.