Lieder per a qualsevol veu i piano
D 671
Trost/Consol
Any 1819 octubre
Primera publicació 1844
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787–1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
L’única font principal d’aquest poema és el manuscrit de Schubert del seu entorn. Va escriure les vuit primeres línies i després va afegir una marca de repetició, però és gairebé segur que la segona estrofa que es va incloure quan la cançó va ser publicada per Diabelli el 1849 no formava part de l’original de Mayrhofer. No va incloure aquest text a l’edició de 1824 de les seves obres, i això ha fet especular que els editors del Nachlass de Schubert van haver d’encarregar un segon vers a la dècada de 1840 perquè la música es pogués repetir.
Trost
Hörnerklänge rufen klagend
Aus des Forstes grüner Nacht,
In das Land der Liebe tragend,
Waltet ihre Zaubermacht.
Selig, wer ein Herz gefunden,
Das sich liebend ihm ergab,
Mir ist jedes Glück entschwunden,
Denn die Teure deckt das Grab.
Tönen aus des Waldes Gründen
Hörnerklänge an mein Ohr,
Glaub’ ich wieder sie zu finden,
Zieht es mich zu ihr empor.
Jenseits wird sie mir erscheinen,
Die sich liebend mir ergab,
O welch seliges Vereinen!
Keine Schrecken hat das Grab.
Consol
El so dels corns crida planyívol
des de la verda nit de la forest,
per portar-nos al país de l’amor,
empra els seus poders màgics.
Feliç és aquell que trobà un cor
que, amorós, li fou lleial,
per a mi la felicitat s’ha esvanit,
car el sepulcre cobreix la meva estimada.
Quan de les fondalades del bosc,
el ressò dels corns m’arriba a les orelles,
m’imagino que l’he retrobat,
m’emmena al seu envers.
Al més enllà, ella se m’apareixerà,
la que, amorosa, em fou lleial,
oh, quin benaurat retrobament!
El sepulcre no em fa basarda.