Lieder per a qualsevol veu i piano
D 669
Beim Winde/Al vent
Any 1819
Primera publicació 1829
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Lieblich (Encantadora)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Primera publicació 1829
Per a veu i piano
Període Romàntic
En moltes cultures els somnis es veuen com a visions objectives, provenen de fora més que de dins la psique de la persona que somia. En moltes llengües no hi ha cap verb actiu ‘somiar’; un “veu un somni” o un “té un somni”. Mayrhofer comença aquest poema amb una estructura semblantment impersonal: “Hi ha somnis per part dels núvols, les estrelles, la lluna, etc.”.
Aquí es permet que la tempesta entri en escena amb venjança: té la capacitat potencial de pertorbar i destruir l’estabilitat i la felicitat. Capell és força mordaç sobre l’obra i culpa l'”impuls decaigut” de Mayrhofer. De fet, Beim Winde conté moltes coses remarcables que són el resultat d’una col·laboració estreta i empàtica; habita aquell món força especial i estrany que els dos artistes van crear únicament entre ells i que mostra Mayrhofer com un precursor dels poetes expressionistes austríacs, i Schubert com el seu rival en acceptar el repte avantguardista. Schubert estava fascinat per l’obra de Mayrhofer no només perquè estava fascinat per l’home; aquesta poesia visionària només és maldestra en el sentit que s’acosta al futur a les palpentes, i així li devia semblar al compositor. Cap dels dos artistes estava temperamentalment preparat per ser un Kapellmeister complaent a la capella del seu ofici.
Beim Winde
Es träumen die Wolken,
die Sterne, der Mond,
Die Bäume, die Vögel,
die Blumen, der Strom,
Sie wiegen und schmiegen
sich tiefer zurück,
Zur ruhigen Stätte,
zum tauigen Bette,
zum heimlichen Glück.
Doch Blättergesäusel
Und Wellengekräusel
Verkünden Erwachen;
Denn ewig geschwinde,
Unruhige Winde,
Sie stöhnen, sie fachen
Erst schmeichelnde Regung,
Dann wilde Bewegung;
Und dehnende Räume
Verschlingen die Träume.
Im Busen, im reinen,
Bewahre die Deinen;
Es ströme dein Blut,
Vor rasenden Stürmen
Besonnen zu schirmen
Die heilige Glut.
Al vent
Somien els núvols,
les estrelles, la lluna,
els arbres, els ocells,
les flors, els rius,
es gronxen i es vinclen
més pregonament,
vers llocs de calma,
vers llits de rosada,
vers una joia secreta.
Però el murmuri de les fulles,
l’encrespament de les ones,
proclamen el despertar;
car els vents eternament
virulents, sense repòs,
gemeguen i bufen,
primer amb un moviment falaguer,
després amb un impuls ferotge;
i els espais expandits
devoren els somnis.
Dins d’un cor pur
preserva els teus;
que corri la teva sang
enfront de violents tempestes
per protegir amb mesura
el foc sagrat.