Lieder per a qualsevol veu i piano
D 658
Marie/Himne a Maria
Any 1819 maig
Primera publicació 1895
En clau de re major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Georg Philipp Friedrich von Hardenberg (Pseudònim “Novalis”), 1772-1801
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
En algunes tradicions religioses, el regne espiritual està en conflicte amb el món físic on vivim la major part de la nostra vida. Els devots d’aquest enfocament intenten conquerir o transcendir “la carn”. Aquest no era el tipus d’espiritualitat que va atreure Novalis, que tenia una formació en pietisme i el tipus de luteranisme que animava els seus seguidors a trobar l’espiritual dins del físic. En conseqüència, el primer amor del poeta (per Sophie von Kühn, 1782 – 1797) es va lligar a la seva filosofia mística i a la seva apassionada activitat literària. Hi havia alguna cosa en la pròpia normalitat de la noia (només tenia 12 anys quan la Novalis, de 22 anys, la va conèixer per primera vegada, i 13 quan es van comprometre), i el fet que no fos especialment atractiva físicament, va coincidir amb la convicció del poeta que el diví és present a tot arreu, fins i tot en els contextos menys probables. La seva mort prematura (de tuberculosi) la va fer horriblement física i alhora espiritualment inaccessible, el que li va permetre convertir-se en la metàfora ideal a les seves Geistliche Lieder (Cançons espirituals). Per tant, no és estrany que connecti Sophie amb la verge Maria (que, en la tradició protestant, és celebrada per haver estat corrent).
Marie
Ich sehe dich in tausend Bildern,
Maria, lieblich ausgedrückt,
Doch keins von allen kann dich schildern,
Wie meine Seele dich erblickt.
Ich weiß nur, daß der Welt Getümmel
Seitdem mir wie ein Traum verweht,
Und ein unnennbar süßer Himmel
Mir ewig im Gemüthe steht.
Himne a Maria
Et veig en milers d’imatges,
Maria, bellament representada,
però cap d’elles et pot descriure
tal com et veu la meva ànima.
Només sé que, d’aleshores ençà, el tumult del món
ha estat llevat de mi com un somni,
i que un dolç, indicible cel
roman per sempre al meu esperit.