Partsong per a cor d’homes a cappella
D 656
Sehnsucht/Enyorança
Any 1819 Quarta versió
En clau de mi major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a cor d’homes amb TTBBB Quintet
Període Romàntic
L’assignació del text fràgil i femení de Mignon a cinc veus masculines enèrgiques pot semblar força estranya, però aquest cor és una obra de maduresa del compositor i Schubert entén que la lletra té una significació universal fora del seu context dramàtic en el Wilhelm Meister de Goethe. Torna al poema i, pensant en els versos on Mignon mira al firmament, la situa fora del seu entorn normal del saló. Un cor sol ressona més lliurement i salvatgement que una línia vocal fonamentada pel piano, un instrument delicat (encara més en l’època de Schubert) que ha de mantenir-se a l’interior per la seva salut. Un cor es pot cantar a les muntanyes o sota les estrelles; el missatge de l’anhel i la solitud de Mignon es pot cantar a la lluna o llançar-se al firmament – “in die Weite” (per canviar lleugerament Goethe) tot i que no hi ha resposta més enllà de l’eco moribund.
Aquesta és una obra bellament elaborada, però, tanmateix, hom és conscient que Schubert necessitava les possibilitats de la veu individual solitària enfrontant-se al piano per obrar la seva màgia vocal més profunda.
Sehnsucht
Nur wer die Sehnsucht kennt,
Weiß, was ich leide.
Allein und abgetrennt
Von aller Freude,
Seh ich ans Firmament
Nach jener Seite.
Ach, der mich liebt und kennt,
Ist in der Weite.
Es schwindelt mir, es brennt
Mein Eingeweide.
Nur wer die Sehnsucht kennt,
Weiß, was ich leide.
Enyorança
Només algú familiaritzat amb l’enyorança
Pot saber el que estic patint.
Sola i tallada
De tota alegria,
Miro cap al firmament
En aquesta direcció.
Oh! qui m’estima i em coneix
Està lluny.
Em sento marejada, hi ha ardor
Molt dins meu.
Només algú familiaritzat amb l’enyorança
Pot saber el que estic patint!